Centenari de Mestalla | Les reformes de l'estadi
Repassem les obres que, durant 100 anys, s'han fet al Mestalla fins a arribar a l'estadi actual
El Mestalla es convertirà dissabte que ve en centenari. El feu valencianista ha viscut molt. Moments per a la glòria i també moments per a l'oblit. Cent anys després de la seua construcció, i de 5 remodelacions, el considerat com un dels estadis més bonics d'Europa, llueix un aspecte molt trist.
La paralització de les obres del nou Mestalla han deixat en un compàs d'espera ple d'incerteses el futur d'aquest coliseu a qui el pas del temps comença a passar factura.
Portes rovellades, parets i murs amb desperfectes, brutícia al costat de moments per a la història i restes abandonades a l'aire lliure d'alguna de les 5 reformes que ha viscut Mestalla en els seus 100 anys de vida.
La més polèmica, la de Paco Roig en 1998, que va ampliar en 15.000 localitats però que va ser declarada il·legal pel Tribunal Suprem, que va obligar a un enderrocament, de moment ajornat, a l'espera del trasllat al nou Mestalla.
Mentre arriba el moment, l'afició continua sent fidel tot i els inconvenients d'un estadi centenari.
L'últim rentat de cara va ser en 2014. Mestalla va canviar de pell per dins, amb les noves butaques: i per fora, amb les grans lones que envolten l'estadi.
Però des d'aquell moment el pas de temps ha anat deixant empremta en la casa del valencianisme i la degradació és evident. El club té un pressupost anual per a manteniment però no s'ha plantejat una nova reforma per al centenari.
El destí de Mestalla és recovertir-se en una nova zona residencial de la ciutat, però mentrestant la màgia de l'estadi amb nom de séquia continua viva.
