Els caòtics cinc anys d'Anil Murthy en el València
El diplomàtic simpàtic dels primers dies en el club s'ha convertit en un president arrogant, sense gens d'empatia amb l'afició i les institucions
Anil Murthy ja és història del València. Peter Lim ha posat fi, amb efecte immediat, a la presidència del dirigent que ha sigut capaç d'unir el valencianisme i les institucions valencianes en contra seua i que, en cinc anys al capdavant del club, ha signat una de les èpoques més grises de la història del València.
Després d'arribar a la presidència del club, l'1 de juliol del 2017, després d'haver sigut abans conseller executiu amb Lay Hoon com a presidenta, Murthy va anunciar l'objectiu d'ascendir llocs en la classificació, crear una estructura del club sòlida i estable, i es va mostrar satisfet de la nova estructura esportiva del València en mans de gent professional i experta, com Mateu Alemany en la direcció del club i Marcelino García Toral com a entrenador.
El diplomàtic singapurés, sense cap experiència en el món de futbol, va tindre un paper secundari en els dos anys d'èxit del tàndem format per Mateu i Marcelino, en els quals el club va aconseguir recuperar el rumb i classificar-se dues temporades per a la Lliga de Campions, a més de guanyar la Copa del Rei l'any del centenari contra el Barça.
No obstant això, la destitució de Marcelino al setembre del 2019 per una suposada incompatibilitat amb la política esportiva del València, va ser el detonant de la gradual descomposició de l'entitat, ja que poc després Alemany també va eixir del club després de veure's menyspreat en la presa de decisions, i ser Murthy qui assumia el rol del directiu mallorquí, començant una etapa de degradació contínua de la plantilla.
L'eixida de García Toral i Alemany va provocar un estat de xoc en la plantilla i l'afició que va derivar en la confrontació directa amb Meriton i Murthy, que només un mes després protagonitzava a Mestalla una imatge per a la història en manar callar a Mestalla.
Aquesta va ser la metxa que va encendre definitivament la separació de l'afició i els gestors del club, un foc que es va veure avivat amb les decisions de Murthy de fer callar en les xarxes socials del club la veu de l'afició, de tirar l'Agrupació de Penyes de la seua seu a Mestalla i de convertir els mitjans de comunicació del club en les úniques vies d'informació oficial.
Totes aquestes mesures adoptades amb Murthy al capdavant del club van desembocar en tres massives manifestacions en l'últim any en contra de Meriton i de la seua gestió com a resposta de l'afició.
Tres anys en què la qualitat de la plantilla va anar disminuint, després del regal de Dani Parejo al Vila-real i l'eixida de futbolistes com Ferran Torres, Rodrigo Moreno, Geofrey Kondogbia i Francis Coquelin, mentre que no es potenciava l'equip incomplint promeses als entrenadors de torn, com Javi Gracia o José Bordalás, cosa que acabaria provocant l'enfrontament dels tècnics amb la direcció del club.
Mentrestant el València s'instal·lava en zona de ningú en la taula i fins i tot coquetejava amb el descens i la desafecció dels aficionats era cada vegada major.
