El València Basket dona una lliçó a l'Andorra (91-72) en la segona part

El València Basket ha aconseguit una victòria contundent contra el Morabanc Andorra a la Fonteta. El 91-72 permet la reivindicació dels taronges en un moment complicat i contra un equip que en aquests moments és un rival directe en la Lliga.

Així mateix, Jaume Ponsarnau respira després d'uns dies de parada que li han permés recuperar alguns jugadors i, sobretot, examinar i corregir errades. L'anterior victòria en Lliga contra el Delteco Guipúscoa no havia sigut suficient per a l'afició perquè, al cap i a la fi, es tractava del cuer. En canvi, aquest partit ha sigut una altra cosa. Sense dubte, el míster agafa confiança, i també l'equip, cosa que els permetrà afrontar les pròximes cites amb més garanties d'èxit.

El partit ha començat amb un Andorra molt fort que sempre ha anat per davant en el marcador

El partit, tot i el resultat final, no ha començat bé. Ponsarnau ja havia advertit als seus que l'Andorra és un equip elèctric, amb capacitat d'atac i que, precisament per a aturar-los, havien de proposar una estratègia defensiva no tan previsible com la que han practicat durant bona part de la temporada. Malgrat l'avís, l'equip sembla que no li ha fet cas. Els andorrans s'han apoderat del partit durant els dos primers quarts. Els triples de Michele Vitali i Andrew Albicy han posat els visitants per davant en el marcador. Els taronges, sorpresos en un bon nombre de jugades, mostraven una improvisació que presagiava el pitjor. Tan irregular ha sigut el primer quart que podria servir com a metàfora la pròpia actuació de Sam Van Rossom en l' última jugada del partit, quan li ha tocat llançar dos tirs lliures. El primer l'ha errat i el segon l'ha encertat. Conclusió: irregularitat total. El marcador ho ratificava amb un 18-22 per a l'Andorra.

La grada ha començat a inquietar-se i els taronges han ressuscitat

Al segon quart la grada ha començat a inquietar-se. Els visitants ho remataven amb un 37-39. Poc abans, Mike Tobey havia aconseguit que el València es posara per davant amb 26-25 per primera vegada en el partit. Però havia durat poc. L'inici del tercer quart ha sigut d'infart i ha fet saltar totes les alarmes roges a la Fonteta. Aquest podia ser un partit desastrós amb conseqüències imprevisibles. Ni els punts de Van Rossom, ni les assistències de William Thomas servien per a superar el rival, tot i que també feien possible que el partit continuara viu. Així, a poc a poc, els taronges feien camí i al minut 25 San Emeterio encertava la cistella que posava el 53-53. Després han arribat els dos triples de Mat Thomas que enlairat l'equip. El d'Ilinois imposava primer un 57-53 i després un 60-53. L'estratègia de Ponsarnau començava a funcionar i el tercer quart ha acabat amb un prometedor 66-57.

Una remuntada que dona tranquil·litat a l'entrenador i a l'equip

L'últim quart ha certificat la millora dels locals que, alliberats de temors que tantes voltes provoquen errades inconcebibles en jugadors d'aquesta qualitat, han donat una lliçóde bàsquet a l'Andorra. Alberto Albalde, Matt Thomas i Bojan Dubljevic ja no paraven d'anotar. Tot un equip pletòric després de quasi tres quarts d'incertesa i desconcert. Will Thomas, el de Baltimore, volia deixar també el seu segell, i l' últim triple ha sigut seu. Resultat final: 91-72. Per fi, la desesperada crida de Ponsarnau per a esmenar errades ha donat resultat i la Fonteta ha gaudit de la remuntada.