El San Pablo Burgos paga la festa

El València Basket ha guanyat 95-66 el San Pablo Burgos en un partit que trenca la ratxa de dos derrotes consecutives a la Fonteta. Les dos,  en Eurolliga, amb el Maccabi i el Fenerbahce. No oblidant tampoc la desfeta en Copa contra el Reial Madrid a Màlaga. Comptat i debatut, els de Jaume Ponsarnau volien guanyar clarament perquè sumaven tres partits consecutius sense fer-ho i hi havia moltíssimes ganes de capgirar les coses. El retorn de la jornada de lliga després de dues setmanes sense activitat ha sigut l'ocasió esperada. A més a més, amb el San Pablo Burgos, un equip competitiu i que fins ara sempre havia posat les coses difícils als taronja.

  

Destacada actuació de Laberye i reaparició de Vives

El València ha fet un joc molt coral, amb una actuació destacada de Laberye i una bona conducció de pilota de Quino Colom. Ponsarnau ha tornat a apostar, amb alguna variant, per l'alternativa Quino Colom-Alberto Abalde com a bases per l'absència de Van Rossom. En el tercer quart, sorprenentment, ha entrat Guillem Vives, cosa que és senyal que està quasi recuperat i que Ponsarnau podrà disposar d’ell els pròxims partits decisius de l'Eurolliga.

El primer quart no ha fet   pensant que la victòria del València seria tan àmplia. Els burgalesos hi han tret un punt de diferència (15-16). Ha sigut un quart amb moltíssimes errades en els llançaments de triples per part dels dos equips. En el segon quart el València ha recuperat l'alé i ja ha tret un avantatge de dotze punts, amb un 43-31 en el marcador. El triple començava a funcionar per als taronja, mentre que el San Pablo Burgos no feia més que fallar tots els llançaments que intentava. Si hi hagut precipitació en els llançaments dels visitants no és només per demèrit dels seus jugadors, sinó perquè el València ha defensat molt bé i els marcatges han sigut   molt efectius. Totes dues coses juntes ha   provocat   la precipitació i l’errada consegüent dels llançadors.

  

El València ha trencat el partit en el tercer quart

En el tercer quart s'ha trencat el partit. Els de Ponsarnau s'han fet els amos de la canxa i, crescuts, han volgut agradar-se i agradar a l'afició. Sense pietat han enfonsat els burgalesos. Potser també calia concloure el partit per a no jugar amb la sort. No és la primera vegada que el San Pablo Burgos es creix quan tot està perdut. No ha sigut el cas. El conjunt taronja no estava hui per a bromes. Algú havia de pagar la festa i el Burgos era la víctima propiciatòria  per qüestió de calendari. Del 71-45 en què ha acabat el tercer quart al 91-63 amb que ha finalitzat el partit, només cal destacar la ferma voluntat taronja d’obtindre com més punts millor i la impotència absoluta del San Pablo Burgos per a impedir-ho.