El I Congrés Nacional de Covid-19 reuneix 51 societats científiques

Aquest diumenge ha tingut lloc la primera edició del Congrés Nacional de Covid-19 en què participen 51 societats científiques relacionades directament amb la pandèmia. L'objectiu del congrés és promoure el treball col·laboratiu en la investigació i la gestió clínica i sanitària.

Fins al 19 de setembre s’hi presenten els resultats de projectes d'investigació espanyols realitzats durant aquests mesos i una actualització de l'estat del coneixement sobre diversos aspectes del virus Cov-Sars-2 i la malaltia Covid-19. El congrés es desenvolupa en línia i de manera gratuïta per als participants. Té com a president d'honor el rei Felip VI i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, forma part del comité d'honor.

En total, s'han programat 26 taules redones i conferències sobre diversos temes com ara la resposta immunitària contra el coronavirus, la investigació clínica en temps de crisi sanitària, el paper de l'atenció primària, la visió des d'urgències, la farmacologia i el pronòstic, entre altres.

Entre altres activitats, aquest diumenge ha tingut lloc una taula sobre la visió de viròlegs i microbiòlegs, organitzada per la Societat Espanyola de Virologia i moderada per Albert Bosch, del Departament de Microbiologia de la Universitat de Barcelona. També la conferència "Avançant en la lluita contra la Covid-19: novetats sobre la vacuna i futurs tractaments", amb José María Miró, de l'Hospital Clínic de Barcelona com a moderador.

Preocupa la transmissió comunitària i no tant els rebrots

La primera jornada del congrés ha començat amb la ponència inaugural del cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid, Santiago Moreno, que ha assenyalat que en l’actualitat no preocupen tant els rebrots com la incapacitat d’impedir la transmissió comunitària.

Moreno ha recalcat la importància de seguir les recomanacions sanitàries com ara l’ús de mascaretes, llavar-se les mans i evitar aglomeracions. Ha afegit que per a interrompre la transmissió del virus és rellevant diagnosticar les persones asimptomàtiques, sempre que siga possible.

Per la seua banda, en la seua intervenció, la directora general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, Pilar Aparicio, ha explicat que la situació actual “és molt diferent a la de l'inici de la pandèmia, tant en capacitat de detecció, com en gravetat dels diagnòstics, letalitat i ocupació hospitalària", encara que "no ens allunya de la preocupació” ha matisat.

Així mateix, ha donat dades comparatives. Mentre que a l’inici de març a Espanya es realitzaven vora 3.000 PCR diàries, ara se’n fan 60.000 de mitjana, i s'ha arribat al pic de 89.000 proves en un dia. A més, dels casos que es detectaven al principi de la pandèmia, el 55% requerien atenció hospitalària, mentre que en l'actualitat són menys del 5% i entre un 40% i un 50% són asimptomàtics.