Un repàs pels incendis més devastadors a la Comunitat Valenciana

Millars, Setaigües, Espadella, la serra Grossa... El 1994 es van cremar 140.000 hectàrees de les nostres serres i ha passat a la història com el pitjor any pels incendis forestals dels nostres temps. Marcel·lí Rosaleny, excomandant del cos de bombers, ens ha contat en Zoom que amb aquestes xifres "parlem d'incendis devastadors". En els incendis de Begís i la Vall d'Ebo no s'han hagut de lamentar desgràcies personals, però a l'incendi forestal de Millars de l'any 94 va resultar mortal. Com informa la periodista Xelo Miralles en les imatges d'arxiu adjuntes, es van perdre sis dels veïns d'aquesta població de la Canal de Navarrés. "Eren voluntaris, no eren bombers", com destaca Rosaleny.

El 2012, es van produir incendis a Cortes de Pallars i Andilla que van arrasar 48.000 hectàrees. Només a Sacanyet, a l'Alt Palància, es va cremar el 90% del terme. Com remarca Rosaleny, "va ocupar l'extensió que han cremat els incendis de Begís i la Vall d'Ebo, va ser prou catastròfic".

La regla dels 30

El 2012, a l'incendi de Cortes de Pallars i Andilla es van donar unes circumstàncies molt concretes que complien amb la regla dels 30: vents superiors als 30 km/h, humitat per davall de 30 i temperatures prop dels 40 graus, que fan que l'incendi siga "imparable", com diu Marcel·lí Rosaleny, excomandant del cos de bombers en el reportatge de Zoom sobre incendis. En Cortes de Pallars, a més, es va donar un nou 30 que no afavoria el control de l'incendi, sinó tot al contrari: els pendents de més de 30 graus. "Els mitjans aeris no poden entrar-hi i és incontrolable", diu Rosaleny. Aquests incendis van propulsar millores en els recursos per a l'extinció d'incendis i hui en dia, se n'han desenvolupat de nous per al control de les flames.