"Em va intentar estrangular": el testimoni de l’exnóvia de l’assassí, clau per a resoldre el crim de Samira
L’'hora fosca' dissecciona les línies d’investigació en el crim de la jove de 28 anys, assassinada l’any 2005
En una nova entrega de la segona temporada, L’hora fosca reconstrueix minuciosament la desaparició de Samira Sayegh, una jove sordmuda de 28 anys que va desaparéixer misteriosament a València el 30 de maig de 2005. El true crime de la televisió d’À Punt dissecciona en aquesta ocasió les línies d’investigació d'un cas que troba el seu punt d'inflexió amb el testimoni de l'exparella del principal sospitós: Rufino Martínez.
El peritatge criminològic, primera vegada usat a Espanya
Després de dos mesos d’àrdua investigació i una exhaustiva anàlisi de l’entorn de la víctima per part de la Policia Nacional de València, la llum del focus es posa en Rufino, un habitual del tràfic d’estupefaents, concretament d’haixix, arran d’un número de telèfon que va usar per a comunicar-se amb la víctima. Malgrat aquesta evidència no hi ha indicis suficients per a detindre’l com a presumpte autor de l'assassinat. En un moment donat, i acorralat per l’incessant interrogatori de la policia, confessa que la jove va morir a sa casa, però de forma accidental. Explica que la por a ser descobert i condemnat per pertinença il·legal de drogues, el va portar a desfer-se del cos, esquarterant-lo.
Comença en aquest moment el periple d'una anàlisi criminològica per a demostrar la culpabilitat de Rufino, a qui amb la legislació vigent només es podia atribuir una pena ridícula per l'esquarterament. En aquest sentit, l’aportació del criminòleg Vicente Garrido és clau per a capgirar la investigació. L'expert porta a terme un peritatge criminològic per primera vegada a Espanya i s'entrevista amb el principal acusat diverses vegades al centre penitenciari de Picassent. L'objectiu, aclarir les causes del crim.
El testimoni d'una exnóvia retrata la psicologia violenta de l’acusat amb les dones
En l'esmentat peritatge, un dels testimonis que esdevé crucial és el d’Ana, exparella de Rufino. Havien trencat la relació uns mesos abans de la desaparició de Samira. Ana verbalitza obertament episodis de violència constants per part de Rufino, fet que posa de manifest la psicologia violenta de l’acusat en relació amb les dones. Fins i tot relata com va intentar estrangular-la, després d’una forta discussió: “Es va posar damunt de mi, em tapava la boca i el nas i va començar a comptar. Creia que em mataria.”
“Es va posar damunt de mi, em tapava la boca i el nas i va començar a comptar. Creia que em mataria.”
La resistència al domini masclista va enfurir l'agressor
Davant de les repetides escenes violentes, la dona, lluny de denunciar, mostra una actitud submissa, i reconeix tindre por per la seua vida. Una reacció passiva que contrasta amb el tarannà valerós i independent de Samira, que no es va doblegar i s’enfrontava a Rufino. Vicente Garrido, assegura que Samira era una dona “intel·ligent, culta i amb un ànim ferm, que no hauria permés una relació de domini”.
En paraules del criminòleg "probablement això és el que va causar la seua mort".
“La va matar perquè no es va doblegar als seus desitjos.”
L'hora fosca reconstrueix les investigacions dels crims més impactants que han commocionat la societat valenciana i les seues repercussions. Tens tots els continguts del programa en el web d'À Punt Mèdia.
