Toni García: “Hem de reeducar els clients, perquè els espectacles pirotècnics atrauen moltíssima gent i generen molt de moviment econòmic”
Amb el gerent de la Pirotecnia del Mediterráneo parlem sobre el futur d’un sector colpit per l’encariment dels materials i la falta de mà d’obra
Artistes fallers i pirotècnics viuen moments crítics i es queixen de l’encariment dels materials. Els artistes asseguren que, des de la pandèmia, han pujat un 70% de mitjana. Això ha fet que un de cada cinc professionals del sector hagen deixat l’ofici.
Quant als pirotècnics, a més del preu dels materials, que –segons asseguren– a penes els dona per a cobrir gastos, es queixen dels problemes per a trobar mà d’obra qualificada. En Som de casa parlen amb Toni García, gerent de la Pirotecnia del Mediterráneo, sobre la insostenibilitat del sector pirotècnic, pedra angular de la majoria de les nostres festes.
P. Ja heu disparat a Castelló de la Plana, però a València encara no, veritat?
R. A Castelló vam disparar dimecres el castell i divendres la mascletà per a la Magdalena, i ara ens falta complir amb el compromís de València, que no és poca cosa…
P. Estem en temporada alta, però volem parlar de la situació que pateixen els artistes fallers i altres oficis artesanals al voltant de la festa i també, per descomptat, els coeters i coeteres. Com està la cosa? Hi ha futur per a la pirotècnia valenciana?
R. El futur està complicat per molts aspectes: la pujada del preu dels materials, la falta de relleu generacional, una crisi darrere d’una altra: quan no és una pandèmia, és una guerra i, quan no, és una altra cosa… Al final, totes aquestes coses, sembla que no, però afecten.
P. M'imagine que és un problema comú a totes les pirotècnies valencianes. Heu posat damunt de la taula quina pot ser la solució? Cobrar més, reduir, diversificar…? El que tenim clar és que els valencians no podem concebre una festa sense la pólvora, no?
R. Aquest ofici és totalment artesanal i depén en un 90% d’una mà d’obra que treballa sense maquinària. Una mà d’obra que també s’està encarint, per cert. La solució passa per reeducar en certa mesura el client, perquè les coses tenen un valor. Els espectacles pirotècnics valencians, i la pirotècnia en general, atrauen molta gent i generen molt de moviment econòmic. L’exemple més clar el tenim a la plaça de l’Ajuntament de València, que tots els dies està a rebentar de gent, la mateixa plaça, els carrers, els balcons, les terrasses… Està tot ple! És un treball que hem de posar un poquet en valor perquè, si no el cuidem, tot el que engloben els espectacles pirotècnics, tota l’economia que arrosseguen i tot el que produeixen en un sol dia es podria perdre…
P. Amb tot el que produeix, és molt important posar-ho en valor, sí.
R. També cal posar-ho en valor perquè és un treball molt arriscat. Hi haurà altres treballs que també ho siguen pel mateix risc que tenen, però aquest, a més, ho és perquè és un espectacle en directe, on es pot cometre una errada però, sobretot, perquè és un treball que desapareix. Altres oficis, en aquest sentit, ho tenen més fàcil, perquè gasten productes que es reutilitzen o es poden tornar a generar, però el nostre desapareix per complet i s’ha de tornar a fabricar. Ens trobem amb el problema que un ajuntament ens demana un pressupost per a un espectacle al setembre, però els preus, d’ací a setembre, variaran una barbaritat –segur–, perquè és la tendència que tenim, i això ho fa tot molt complicat. Per això pense que és necessari reeducar el client perquè siga conscient del valor que tenen aquests tipus d’espectacles.
P. Entenc que els clients serien, principalment, comissions i ajuntaments, o administracions en general. Serien els que haurien d’entendre l’èxit enorme que té la mascletà, per exemple, i els que haurien de fer-vos partícips d’aquest èxit turístic i econòmic, com de ser patrimoni de la humanitat, perquè no estiguéreu canviant diners. Perquè està clar que sense falles, sense el monument, no tindríem Falles, però tampoc sense pirotècnia.
Desitgem que la temporada continue avant i siga profitosa, amb els Moros i Cristians després de les Falles, i Sant Joan i totes les festes que vinguen en la temporada festera, per a un sector que també és senya d’identitat del nostre poble.
