Sergio Caballero: “Hem de posar en valor l’audiovisual valencià i fer-nos respectar”
L'actor de Vila-real analitza l'ecosistema audiovisual valencià en Entre Bastidors i destaca el paper de les institucions com a principal suport a la cultura
Entre bastidors recull un tast del panorama artístic valencià i ens acosta al procés creatiu de les arts valencianes i els seus i les seues principals protagonistes. En l’últim programa que tanca la temporada, Entre Bastidors s’acosta a la figura de Sergio Caballero, l’actor i director de teatre valencià que reflexiona sobre la indústria cinematogràfica de la Comunitat Valenciana.
Amb un currículum inacabable i una vida dedicada al teatre, el cinema i la televisió, tan fructífera com la llista de premis rebuts, l’artista de Vila-real ho té clar.
“La cultura serà segura si les institucions donen suport al treball de la cultura. Sinó, mai serà segura”
El vila-realenc reivindica la necessitat de fer valdre l’audiovisual valencià i de “fer respectar” l’escena valenciana. Segons explica, en el panorama artístic valencià "no hem anat colze a colze sinó colzada a colzada”. L’actor i director analitza l'ecosistema audiovisual valencià i incideix en el fet que els productors haurien de creure més en els actors i en la producció valenciana i apostar pels nostres professionals i els mitjans propis “sense ningú que vinga de fora i ens saquege". “Som molt vàlids i en els últims anys ho hem pogut demostrar”, assegura.
Caballero destaca també el paper de les institucions com a principal agent de suport a la cultura i la idiosincràsia d’un territori. Assegura que el canvi polític a la Comunitat Valenciana ha suposat un “sanejament de la cultura”. Però assegura que “encara queda molt per fer, perquè s’havien destruït moltes coses”
“Hi ha molta gent que veu els actors com a persones estranyes”
"Titellaires i aprofitats". Així expressa l’actor valencià les crítiques rebudes en la professió. Assegura que tradicionalment els actors han sigut catalogats com a "titellaires" i denuncia haver sigut una figura tradicionalment qüestionada. Sempre crític amb el seu treball, l'actor assegura que acarar les injustícies i mantindre ferms els seus principis li ha costat perdre oportunitats.
“Sempre que he vist injustícies he obert la boca i això m’ha costat, però l’he tornada a obrir. “
S’autodefineix com una persona aclaparadora i un treballador incansable amb iniciativa pròpia. Però fuig de l’ego. “Qui et recordarà d'ací a cent anys? Ací estem de pas”. A colp d’esforç, exigència, dedicació i d'alçar-se després dels “nos”, aquest incansable lluitador confessa que sent que es para el temps quan sona la claqueta:
“Quan sent la claqueta, el temps s'atura. És la meua manera de sentir-me viu”.
Tens l’entrevista completa i tots el capítols de la primera temporada d’Entre Bastidors al web d’À Punt.
