‘Paquito, el Chocolatero’ no era xocolater
La vida de Gustavo Pascual Falcó, compositor del pasdoble més internacional, arriba al teatre a Cocentaina, el seu poble natal
Gustavo Pascual Falcó és l’autor del pasdoble més internacional. Vora 90 anys després de compondre'l, és un tema imprescindible en qualsevol festa. És evident que l’autor de Cocentaina el va dedicar a un contestà molt fester. Però, era xocolater? Aquesta i altres qüestions sobre la vida del compositor es reflecteixen en l’obra ‘Paquito’, un muntatge de la companyia Tyrsova, que s’estrena al centre cultural El Teular de Cocentaina com a aperitiu de la Fira de Tots Sants.
En Som de casa parlem amb el fill de Gustavo Pascual, que considera aquesta obra tot un homenatge a la figura de son pare.
P. Què significa per a tu aquest homenatge?
R. És un homenatge molt bonic: a la inspiració, a l’amor i la constància. A la inspiració de mon pare, Gustavo Pascual Falcó, que malgrat tenir una vida trista i dura, va saber repartir alegria per tot el món, cosa que és un contrasentit molt fort. A l’amor de Consuelito Pérez, ma mare, que contra son pare, contra vent i marea, va dir que volia Gustavo, i es va quedar amb Gustavo. I un homenatge també a la constància que ma mare va tindre durant tota la vida per a clavar-me a mi en el cap que la vida del pare valia la pena i que havíem de lluitar per ella i que s’havia de sacrificar. Jo tenia només onze mesos i no el coneixia, i per tant tot això em resultava molt dur, però la mare va aconseguir a base de martellades clavar-me'l al cap.
P. Tots sabem el nom del pasdoble de ‘Paquito, el Chocolatero’, però, aquest Paquito era xocolater?
R. No, la veritat és que no. El tio Paquito era representant de sabates; comercial, que diríem ara. O siga, l'avi Paco sí que tenia una fàbrica de xocolate, que ahí en el mercat encara està el soterrani i tot, i per això el malnom d’ell era Paco, 'el Chocolatero'. Tenia tres fills, la tia Paquita, el tio Paquito i Consuelito Pérez. Com eren fills de Paco ‘el Chocolatero’ tots tenien el malnom de ‘Chocolateros’. Però el tio Paquito no es va dedicar mai a vendre xocolate ni a fer xocolate.
L’apassionant vida de Gustavo Pascual
L’obra de teatre s’ocupa d’aquesta i d’altres dades curioses sobre la vida del compositor del pasdoble i la seua obra. Parlem amb el seu director, Xavi Lauder.
P. Què descobrirem en aquesta obra damunt de l’escenari?
R. Descobrirem un seguit d’anècdotes i de vivències de Gustavo Pascual, el compositor de ‘Paquito, el Chocolatero’. Va tindre una vida trepidant, molt dura i, malgrat les dificultats i adversitats que va viure, va saber sempre imposar-se i imprimir el seu caràcter alegre i jovial, i això ho va traslladar a les seues partitures, que són unes partitures plenes de festa, com aquest pasdoble que ha rodat internacionalment.
P. On podrem gaudir d’aquesta representació?
R. L’obra s’estrena al poble natal de Gustavo Pascual Falcó a Cocentaina, en el teatre El Teular, dissabte 28 d’octubre a les huit i mitja.
Una funció plena de sorpreses
La posada en escena de l’obra reserva al públic moltes sorpreses, com música de banda en directe i un elenc d’artistes multidisciplinaris. Parlem amb Ivan Cervera, que interpreta al compositor Gustavo Pascual.
P. És veritat el que he sentit per ahí, que el pasdoble podia no haver-se dit ‘Paquito el Chocolatero’?
R. Podia no haver-se dit així, perquè hi havia tres opcions que havia de triar Paquito, però sembla que va triar la més especial, la que tenia més ambient de festa. Gustavo li va dir: “Tinc tres partitures, agafa la que vulgues que portarà el teu nom”. I va agafar justament aquesta que tots coneixem hui.
P. Perquè, com era Paquito en persona?
R. Paquito era molt fester; un home de festa, de poble, d’estar amb la gent i de disfrutar cada minut de la seua vida, amb la festa i amb la música.
P. A més, en aquesta obra podrem veure part de la vida de Gustavo Pascual que no es coneixia. Podries desvelar-nos alguna coseta?
R. Gustavo era un home molt tranquil i molt alegre. Era molt apassionat de la música i també un geni, perquè va compondre moltes coses en molt poquet temps. Per això està també el misticisme aquest de saber si haguera viscut més temps, què hauríem tingut després.
P. Quant a la música que podrem gaudir durant la funció, teniu alguna sorpresa també, no?
R. Hi ha peces que no s’han escoltat fins ara. Podríem dir que són en certa manera inèdites i ara tenim l’oportunitat de descobrir-les el 28 ací al teatre El Teular.
