María Galiana: “Si pensava que mai em desprendria del personatge d’Herminia, amb aquesta obra crec que ho he aconseguit”

Quan falten pocs minuts perquè puge a l’escenari del Teatre Talia, l’actriu María Galiana, connecta en directe amb Som de casa per a intercanviar impressions sobre un paper ben diferent dels que ha fet fins ara. L’obra que l’ha dut a València és La reina de la belleza de Leenane, on interpreta un personatge roí.

Sobre la recepció que li ha dispensat el públic al teatre, confessa sentir-se molt a gust: “Al Talia li diuen ací la bombonera i en veritat que ho és: un teatre preciós”. Assegura que “La funció d’ahir sembla que va agradar molt, perquè la gent ens va aplaudir moltíssim, dempeus i amb molts bravos, i vam eixir molt contents”.

María recomana l’obra, dirigida per Juan Echanove, on comparteix protagonisme amb Lucía Quintana, perquè està magníficament escrita. “És una obra molt autèntica, té molta veritat” assegura l’actriu. “No és simplement èmfasi per a cridar l’atenció i per a emocionar, sinó que està meravellosament escrita per Martin McDonagh i, com totes les coses bones, arriba molt bé al públic, que es queda totalment impactat pel que veu a l’escenari”.

Sobre l’autor, el dramaturg i guionista angloirlandés Martin McDonagh (Tres anuncios en las afueras (2017); Almas en pena de Inisherin (2022), María no té més que paraules d’elogi i el considera un escriptor de primera fila: “És molt bo i amb nou escenes, que se succeeixen sense que, aparentment, semble que puguen tindre la transcendència que arriben a tindre, aconsegueix que la gent entre a poc a poc en la història, fins que arriba el final. La funció acaba amb el tall d’una cançó irlandesa molt coneguda, “The Spinning Wheel” (‘La filosa’), i el públic romp en aplaudiments”, relata l’actriu “I això és perquè el text li ha arribat”.

El paper de María Galiana en la funció s’aparta del personatge d’àvia meravellosa, dolça i tendra, a què el públic està acostumat, gràcies a la popular sèrie Cuéntame:“Faig de roïna, roïníssima” ens avança. “El meu personatge és el d’una mare egoista, amb una por molt gran a la soledat, a quedar-se sense la filla que vol tindre subjugada i dedicada exclusivament a ella mateixa, i per això intenta que no es case per tots els mitjans i que defuja dels possibles pretendents. Vol mantindre el domini sobre ella fins a la fi dels seus dies.”

L’actriu recorda alguns exemples d’intèrprets que han quedat marcats per papers que els han encasellat durant tota la carrera, com ara l’Escarlata O’Hara de Vivien Leigh, el Norman Bates d’Anthony Perkins o el James Bond de Sean Connery. “Alguna vegada he pensat que em podia passar com a ells i que mai em desprendria d’Herminia” confessa l’actriu. “Però amb esta funció crec que ho he aconseguit! I cal dir que, malauradament, en la realitat també hi ha gent així de roïna”.

Sort que també hi ha actrius com María, a qui tindrem ocasió de veure fins al diumenge 26 de maig. Una María Galiana diferent, roïna com mai, però amb la convicció interpretativa de sempre, al Teatre Talia de València.