Enrique Arce ('La casa de papel') en saber que interpretaria Arturito: "No, aquell imbècil no. Jo vull l'altre"
L'actor, que ha aconseguit fama mundial amb la sèrie de Netflix, ha reconegut haver tingut una etapa molt dura professionalment, que va poder superar amb molta "humilitat"
Enrique Arce ha treballat l'any 2022 amb Mel Gibson. Al llarg de la seua carrera, també ha interpretat papers per a sèries exitoses com La casa de papel, L'Alqueria Blanca, Policías, Periodistas i Compañeros. Ara, amb l'equip de No tenim trellat, ha fet diverses confessions. D'una banda, ha contat que no tot ha sigut un camí de roses. I també les raons per les quals no volia treballar en La casa de papel.
Quan li va arribar la proposta, l'actor travessava moments durs i estava plantejant-se anar-se'n fora a buscar faena, quan un Nadal va rebre una telefonada del seu representant. Era perquè es presentara a un càsting per a una nova sèrie que s'anomenava La casa de papel. "Li vaig dir que no m'abellia molt, que volia anar-me'n fora, però finalment vam decidir que sí que em presentava. I vaig fer —açò no ho saben molts— dos càstings per a dos papers, el coronel Prieto i el cap Arturo. A mi m'agradava més el primer.
L'actor ha contat en el programa que el mateix dia de la loteria, "en què jo estava preparant la meua maleta, em crida el meu representant per a dir-me que m'havien donat el paper del cap Arturo. Li vaig contestar: 'No, aquell imbècil no. Jo vull l'altre'. En realitat jo continuava pensant que no volia fer-lo... i en aquell precís moment canten la grossa de la loteria de Nadal. Vaig tindre una premonició i finalment li vaig dir al meu representant: 'Espera, el farem!'".
Cronològicament ha relatat en el programa com va començar la seua passió, la d'actuar. "Jo anava per a advocat. Estava estudiant Dret quan el teatre es va encreuar en el meu camí. Pense que aquell va ser un dels dies més afortunats de la meua vida. Ara no entendria fer una altra ocupació. I com que anava seriosament, vaig decidir fer la carrera d'Art Dramàtic a Nova York".
Jo vaig estar (després de l'èxit en diverses sèries) anys i anys que no em menjava un torrat. No arribaven els projectes, semblava que s'havien oblidat un poc de tu. El compte del banc tremolava
En tornar de Nova York l'actor es va dirigir cap a Madrid. Allí va començar els seus papers en sèries com Policías, Periodistas i Compañeros. "El meu treball en la sèrie Policías em va permetre que em conegueren en Globomedia. Després vaig intervenir en Petra delicado, la sèrie d'Ana Belén i Santiago Segura. Encara que la meua visibilitat nacional em va arribar amb Periodistas, una sèrie que batia rècords d'audiència i arribava a tindre més de sis milions d'espectadors."
Preguntat per l'equip de No tenim trellat sobre com el va afectar la fama, Enrique Arce confessa: "Me n'alegre que la fama no m'haja agafat amb 27 (anys), perquè quan als 27 em vaig convertir en un rostre popular a Espanya, va ser una època molt complicada d'assimilar. Vaig passar de ser —cinc anys enrere— un estudiant de Dret a anar pel carrer i que tothom et reconega i vulga fotos, i et tornes un poquet el rei del Mambo. Si no estàs molt ben moblat, se te'n va un poquet la flapa. I als 27 no estàs ben moblat. I de vegades el món fa plam i et tira a terra una altra vegada. I això, a mi, m'ha passat."
En el programa ha explicat que va reconduir aquella situació roïna "amb humilitat, la que et donen les vaques flaques. Jo vaig estar, després d'allò, anys i anys que no em menjava un torrat. No arribaven els projectes, semblava que s'havien oblidat un poc de tu. El compte del banc tremolava. I això és el millor que m'ha passat mai, perquè et fa reflexionar al voltant de la carrera i de la professió d'una altra manera. Et veus d'una altra manera. Veus que ja no eres el rei del mambo i aprens que hui pots estar dalt i demà en la part més baixa. A mi m'ha passat. Jo he passat anys terribles, econòmicament i anímicament".
Pense que les plataformes que utilitzen la televisió són el "nou cinema". Jo, de fet, (la tele) no la considere tele
En el programa ha contat també com ha canviat la producció de les sèries, així com el consum a la carta de què ara disposa el públic. "Pense que les plataformes que utilitzen la televisió són el nou cinema. Jo, de fet, (la tele) no la considere tele".
Orgullós del seu treball en les sèries valencianes
L'actor s'ha mostrat orgullós dels seus papers en sèries com Senyor retor, el 2011. Amb l'equip de No tenim trellat ha recordat el moment divertit en què imparteix una classe a un grup de dones al voltant dels anticonceptius. "Jo no podia seguir avant amb l'escena, perquè de veure la cara d'una dona, una actriu, i de com se senyava, no feia més que riure i riure".
Ha recordat també haver sigut part de l'equip d'actors i actrius de L'Alqueria Blanca. "Un gust haver estat en aquest referent de les sèries valencianes que sens dubte ha sigut L'Alqueria Blanca, la sèrie més exitosa i més vista de la televisió valenciana. Ha sigut un plaer i un honor."
També s'ha referit al seu últim treball, amb l'actor Mel Gibson: "És tot un personatge. No et dona la seua simpatia els primers dies. Jo estava una miqueta acollonat, fins que a poc a poc va donar confiança a l'equip, als actors, a producció, als directors. I és molt simpàtic, carismàtic i proper".
