David Bisbal: “Abans de ser un artista conegut, només havia actuat a Andalusia i al Port de Sagunt”

David Bisbal fa el dissabte 24 de juny un concert a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, com a part de la gira "Me siento vivo Tour 2023". Lluís Cascant entrevista el cantant almerienc per a TàP Zàping.

P: Com van els preparatius del concert?

R: Perfecte. Amb moltes ganes d’arribar ja a València, una terra que sempre m’ha donat molt de carinyo. He viscut nits meravelloses a la plaça de bous i ara tinc moltes ganes de conéixer un lloc completament nou per a mi: la Ciutat de les Arts i les Ciències.

P: Tens més ganes de cantar o de menjar-te una bona paelleta?

R: De les dues coses! No me'n puc anar de València sense fer les dues. Però tinc ganes de retrobar el públic valencià, perquè m’he adonat, al llarg de tots aquests anys, que és molt coneixedor de la música. És terra de grans cantants i per això els concerts resulten tan espectaculars.

En els meus inicis amb l’Orquesta Expresiones, abans de ser un artista conegut, jo només cantava en l’àmbit andalús, però sí que eixíem per a actuar en les Falles de València.

P: Abans de ser famós, ja actuaves en Falles?

R: Concretament al Port de Sagunt. Aprofite per a enviar una abraçada ben forta a tota la meua gent del Port de Sagunt! D’alguna manera, la meua carrera va començar també allí, perquè és una terra d’orquestres i tot el que vaig aprendre en aquella època em va servir molt quan vaig arribar a Operación Triunfo. Era on havia de demostrar el que sentia per la música i venia tot dels meus inicis en terres andaluses i, naturalment, també de València.

P: Ací també hi ha una gran tradició de bandes. La coneixes?

R: I tant! Per això m’agrada tant cantar i tocar a València: perquè sé que tindré davant un públic que és coneixedor de tot el que es genera al voltant d’una gira. No només és preparar-te vocalment, és generar tots els arranjaments amb els teus músics i, a més, últimament la gent no només ve a veure’t tocar o cantar, sinó que també vol veure un espectacle audiovisual.

I això és el que hem preparat per a aquest segon concert de la gira, que va començar a Mallorca. Però és el primer a la Península i sé que hi ha molta gent que ho espera. Per això estic encantat de rebre tots els clubs de fans que vulguen a València.

P: Continues posant-te nerviós abans de començar una gira o un concert?

R: Els nervis sempre estan, però és cert que ara venen d’una manera més controlada. Abans era un sac de nervis i arribava la desena cançó i encara estava nerviós, saps? Ara, gràcies a l’equip, a l’experiència i al temps, et poses nerviós, però comences a gaudir ja en la segona cançó. Però tot això t’ho dona el temps i l’equip, perquè saber que estàs protegit per un gran equip de músics i un gran equip tècnic et dona molta seguretat.

P: A més d’afinar, tens algun ritual abans d’eixir a l‘escenari?

R: Primer faig trobades amb els clubs de fans. Per a mi és bàsic i imprescindible compartir amb la gent que ens segueixen. Però, mitja hora abans del concert, m’agrada calfar la veu. Faig els meus exercicis o toque al meu professor de cant per videotelefonada, si no pot estar amb mi en persona, perquè viu a Florida. I si no tinc una bona connexió, també tinc algunes classes gravades.

P: Amb tantes actuacions a l'esquena, tens alguna anècdota divertida o algun moment d’aquells que t’agradaria oblidar?

R: En els concerts m’ha passat de tot. He caigut, se m’ha trencat el micro i no he pogut seguir cantant, i me n’han hagut de donar un altre de substitució… Però la veritat és que els meus tècnics són una passada: és com entrar en un pit stop i que et canvien ràpidament les rodes mitjanes, d’intermedi i de pluja…

M’ha passat que he eixit amb la bragueta oberta, que se m’ha esgarrat un pantaló, que m’he oblidat de la lletra d’una cançó i que el públic m’ha hagut d’ajudar…

P: En aquests casos pots fer el truc de posar-los el micro davant i que canten ells, no?

R: O inventar-me la lletra però, com el públic se sap totes les cançons, no cola! Mil coses…

P: T’agrada cantar cançons en la dutxa?

R: Cante molt en la dutxa, però normalment no cante cançons meues. Cante cançons d’altres companys, o copla, o sevillanes. La dutxa té una sonoritat, una acústica, que m’encanta. De fet, en la dutxa m’han eixit grans melodies. Per exemple en Perdón, la de “Quiero pedirte perdón…”, la tornada em va eixir en la dutxa, a Los Angeles. A l’endemà, quan em vaig reunir amb els xics per a compondre, ja tenia aquesta idea. S’ha de donar a la dutxa el crèdit que mereix!

P: Amb qui t'estimaries més fer una col·laboració: amb Bizarrap o amb Leticia Sabater?

R: Tinc molt de respecte per tot el món i a Leticia la veia en els seus programes de televisió quan era xicotet. Però preferiria gravar amb Bizarrap, perquè ara mateix és un productor que es dedica exclusivament al món de la música.

P: Tens algun talent amagat?

R: Tinc moltes aficions però, per exemple, m’agrada molt el món dels bonsais. Tinc diferents bonsais i els he criat des de la llavor, o des dels esqueixos, o compre prebonsais i els faig al meu gust… També m’agrada pintar i mesclar els acrílics amb la resina… Tinc moltes aficions que no he compartit públicament, i no dic que s’haja de tindre-hi un gran talent, però sí que has de tindre una certa sensibilitat. Sempre he dit que m’agrada més ser aprenent de moltes coses, que ser un mestre en una sola cosa.

P: Tens molta raó. Moltes gràcies, David!

R: Espere que gaudiu del concert, que ho passeu espectacular i que gaudiu de tot el repertori que hem preparat. Tenim les cançons de tota la vida i també quatre temes del nou disc que encara no hem llançat. Per primera vegada estem cantant cançons d’un disc que encara no ha eixit, perquè el públic les descobrisca en directe, i la veritat és que està resultant molt emocionant.

Lluís Cascant s’acomiada de David Bisbal, però li deixa un xicotet desafiament per al concert de demà: ha de dir en valencià la seua frase que es va fer viral en xarxes socials fa uns mesos: “Bueno, lo primero de todo: ¿Cómo están los máquinas?”.

David, molta sort; estarem molt pendents d’aquest “El primer de tot: com estan els màquines?”