Chimo Bayo en el 'Zoom' de la ruta: "Em considere patrimoni de la humanitat"

Chimo Bayo es considera, com ell mateix diu, patrimoni de la humanitat, sobretot perquè se sent "una persona molt volguda". "Ja són tres generacions les que em coneixen", diu. El DJ va triomfar amb les seues cançons "La tia Enriqueta" o el mític "Chiquitán chiquititan tan tan que tun pan pan que tun pan que tepe tepe pan pan pan que tun pan que pen" de la cançó "Así me gusta a mi", més coneguda com "Exta sí, exta no", de la que el cantant diu que no parla de l'èxtasi, sinó sobre "l'ambigüetat i l'elecció que has de fer en la vida... no t'has menjat a besos al teu nóvio o nóvia?".

Chimo Bayo va ser número u al Japó, on va actuar davant de 55.000 persones a Hiroshima cantant la cançó de "Bombes": "La cançó està dedicada a les víctimes innocents de les guerres, i que t'ho canten on van caure les bombes és una sensació molt forta".

Què haguera sigut la ruta sense Chimo Bayo?

Chimo Bayo quasi va perdre la vida en un accident de motocròs amb 18 anys quan era pilot. "Pensava que el món havia deixat d'existir", sense ganes d'eixir ni saber cap on tirar, una nit va acudir amb els seus amics a la discoteca Number One, on va acabar sent el DJ quan encara duia les crosses. Aquesta nit va haver de substituir el seu amic DJ de la sala durant una hora, perquè havia d'anar-se'n a Puzzle, una altra discoteca mítica de la Ruta del Bakalao. "Però no va tardar una hora, van ser tres". "Jo agafava el micro i cantava com Nino Bravo i no em feia por", diu Chimo Bayo, qui assegura que "gràcies a la música vaig tornar a eixir. Per a mi va ser com tornar a nàixer".

I així, de manera fortuïta és com Chimo Bayo es va convertir en DJ i en tota una icona de la Ruta del Bakalao. Ell que sempre ha fet de la seua professió un espectacle: "Sempre que punxava miraven a la cabina, jo em clavava en una pel·lícula", amb la seua peculiar forma de vestir i les seues ulleres amb llums.

"Hu-ha era" el meu crit de guerra personalitzat, marca de la casa i ho he fet des que vaig començar a punxar

Les seues cançons van fer accessible la música electrònica a gent que no hi estava acostumada. I el "hu-ha" és una expressió reconeixible per a moltes generacions, com ell diu, era el seu crit de guerra personalitzat, "marca de la casa i ho he fet des que vaig començar a punxar".