“Vam assumir que acabaríem morint”, el testimoni d’una supervivent de la dana
Esther i Gonzalo, la seua parella, van quedar atrapats en un garatge i els van rescatar el cunyat i uns veïns
L’aigua els arribava al coll i pensaven que no eixirien vius d’allí. Esther Argudo i Gonzalo Gil van viure l’infern de la dana al garatge de sa casa d'Alfafar, fins que uns veïns es van jugar la vida per a rescatar-los. Dos anys després, Esther torna per primera vegada a aquell escenari. Un lloc que encara guarda el record de la por, però també el de la solidaritat.
Per primera vegada baixa al garatge on ella i la seua parella Gonzalo, van viure el pitjor dia de la seua vida. Quan arribaren a la rampa d’eixida el torrent d’aigua era ja “increïble”, conta Esther, “i en pocs minuts es va omplir el garatge”, afig Gonzalo. Uns minuts que van ser agònics.
Afortunadament, tingueren la sang freda per a pujar fins al punt més alt del garatge, unes finestres estretes a peu de carrer. Gonzalo es va agafar a una d’elles i va alçar a Esther. Malgrat que cridaven demanat socors i auxili, ambdós pensaven que ningú aniria a rescatar-los. “Teníem l’aigua a l’altura del coll i vam assumir que acabaríem morint”, afirma Esther, que, en eixe moment, va dir a Gonzalo que enviara un missatge de veu a sa mare i s’acomiadara d’ella.
Però eixe mòbil sona també en casa de la germana d’Esther, i el cunyat, Víctor Ortiz, i dos veïns van eixir al rescat. “Havíem de fer alguna cosa, perquè sentia els crits i jo no podia estar tota la vida sentint eixos crits”.
Per això trencaren les finestres i els rescataren. “Recorde la llum i que algú va tirar de mi”, diu Esther, mentre que Gonzalo recorda la sensació de saber que estava fora però en estat de “xoc”.
Però el perill encara no havia passat. Esther estava en el capó d’un cotxe i va tornar a vindre una tromba d’aigua que se la va emportar. El cotxe va quedar varat i Esther atrapada, fins que el seu veí Quique va arriscar la vida per salvar-la. “Caminant entre els cotxes va vindre cap a mi i em va poder treure”, relata la jove. “Pense que no tinc anys de vida per a agrair-los tot el que han fet per nosaltres de forma altruista. Es jugaren la vida, la dana està plena d’herois”, afig emocionada.
Gonzalo conclou el relat recordant que “part de les persones que estaven allí baix (el garatge) es quedaren allí”.
