<![CDATA[À Punt - Guillem Agulló]]> 10 <![CDATA[À Punt - Guillem Agulló]]> <![CDATA[La família de Guillem Agulló, Premi 25 d'Abril a les Llibertats de CCOO PV]]> La família de Guillem Agulló, el jove antifeixista assassinat d’una punyalada al cor per un grup de neonazis l’11 d’abril del 1993, ha rebut este dijous a la vesprada el Premi 25 d'Abril a les llibertats, que atorga CCOO PV. D'esta manera, la família Agulló Salvador pren el relleu de la Unió de Periodistes, que va aconseguir la distinció en l'edició del 2023. En l'edició d'enguany també s’ha reconegut la tasca de la Coordinadora Valenciana d'ONGD i la figura de l'artista i docent Carme Jorques i Aracil.

En el moment d'arreplegar el guardó, el pare, Guillem Agulló i Lázaro, i la mare, Carme Salvador, han defensat la seua lluita al llarg dels anys perquè no s’oblide la memòria del jove, i han reconegut que “qualsevol pare en les seues circumstàncies haguera fet el mateix”. “No podíem deixar Guillem en mans d’eixe monstre que és el feixisme i anar-nos-en a casa a plorar”, ha manifestat Carme. 

La Secretaria de Cultura de CCOO ha emfatitzat "la faena de la família Agulló Salvador en la lluita antifeixista”. “Després de la mort del seu fill van convertir el dol, la tristesa i la ràbia en una força i una ferma convicció per a denunciar la injustícia i l'existència d'un feixisme instal·lat en la societat valenciana”, han asseverat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PSPV aconsegueix blindar en una moció el passeig de Guillem Agulló a València enfront de Vox]]> El grup municipal socialista a l'Ajuntament de València ha aconseguit aquest dijous que prospere la moció que ha presentat per a “blindar” el passeig de Guillem Agulló als jardins del Real “enfront de Vox”, en obtindre el suport de Compromís i del Partit Popular. Així ho ha assenyalat l'edil socialista Maite Ibáñez, que després del resultat ha demanat a l'alcaldessa, María José Catalá, a “tirar Vox del govern municipal si de veritat vol promoure la convivència”. En aquest sentit, ha remarcat que “és perillós conviure amb els qui menyspreen víctimes i enalteixen maltractadors”.

Després de finalitzar la comissió de benestar del consistori, Ibáñez ha insistit que Catalá “ha de deixar de governar amb Vox perquè València deixe de viure en una situació preocupant en la qual hi ha membres d'un govern que menyspreen les víctimes de l'odi i enalteixen maltractadors”. “És perillós tindre companys de govern que menyspreen víctimes de grups neonazis, com el cas de Guillem Agulló, o que valoren un condemnat per violència de gènere”, ha afegit.

En la mateixa comissió, el regidor socialista Javier Mateo ha denunciat que el Partit Popular “ha continuat amb la seua ofensiva i la invisibilització del col·lectiu LGTBI a la ciutat de València”. En relació amb una proposta del PSPV per a tornar a pintar els bancs del pont de les Flors - Alcaldessa Rita Barberá amb la bandera LGTBI que representa i visibilitza aquest col·lectiu, ha lamentat que el PP “ha preferit quedar d'incompetent i homòfob dient que no tenien clar com pintar la bandera de l’arc de Sant Martí”. Mateo ha denunciat que Catalá “està arribant fins i tot a l'absurd amb excuses per a, al final, no donar visibilitat al col·lectiu LGTBI, al qual una vegada més estan arraconant tal com estan fent amb els Gay Games”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón anuncia la contractació de 200 científics i una auditoria de tota la gestió sanitària]]> La sessió de control al Consell aquest dijous ha deixat dues novetats importants de boca del president, Carlos Mazón. Primera, que la Generalitat contractarà de manera "immediata" 200 científics a la Comunitat Valenciana. Segona, una auditora completa de la gestió sanitària durant la pandèmia per a saber si fins ací arriben els tentacles del cas Koldo, que investiga un presumpte entramat de comissions irregulars en la venda de mascaretes a administracions públiques orquestrat per l'exassessor de l'exministre José Luis Ábalos. L'oposició ha aprofitat el debat en les Corts per a atacar el PP pel seu pacte de govern amb Vox: PSPV i Compromís han insistit que l'aliança ha obert la porta a "l'odi dels ultres" i han criticat "cessions" com la supressió del premi Guillem Agulló en les Corts.

El president Mazón aprofita la rèplica al síndic socialista, José Muñoz, per a fer l'anunci del dia: un decret llei per a contractar "més de 200 investigadors immediatament i sense dilació" en l'administració valenciana. Inversió important en matèria científica des de la Generalitat que sembla una escolteta a la successora de Ximo Puig en el PSPV, Diana Morant, actualment ministra de Ciència i a qui el cap del Consell s'ha dirigit de facto com a líder de l'oposició. De fet, ha passat a la càrrega contra ella i l'ha acusada de "precaritzar la investigació" amb la llei estatal. "Només espere que no tornen a ser vosté i Diana Morant els negacionistes científics a la Comunitat Valenciana", li ha amollat a Muñoz el mandatari popular, que ha apostat per definir un nou marc legal per als investigadors que permeta que troben més estabilitat, seguretat i millors salaris.

Abans, el portaveu socialista li ha retret al president que és "presoner de la ultradreta", expressió amb què ha volgut arredonir un discurs centrat fonamentalment a acusar el PP d'haver obert les institucions valencianes a Vox i, amb ells a l'"apologia de l'odi" i a la "censura". Així, Muñoz ha recriminat Mazón que use les Corts "com un teatret" per a mostrar "una màscara de moderació i sensatesa" a pesar que després comparteix taula en l'executiu amb els seus socis: "Si vosté pensa com Vox, parla com Vox, assenyala com Vox i vota com Vox, potser és que vosté, senyor Mazón, és Vox", li ha amollat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vox i l'oposició s'embranquen pel premi Guillem Agulló a les Corts mentre el PP busca com recuperar-lo]]> Les Corts no entregaran enguany el premi Guillem Agulló. Ho ha confirmat aquest dijous la presidenta de la cambra, Llanos Massó, en una compareixença oferida davant del "rebombori" que s'ha armat en els últims dies després de conéixer-se la decisió de suprimir el guardó que porta el nom del jove de Burjassot assassinat per un grup d'extrema dreta el 1993. La diputada de Vox, màxima autoritat del parlament valencià, ha acusat els partits d'esquerra de voler "instrumentalitzar" la mort del xic i ha justificat l'eliminació de la distinció en el fet que es va crear a través d'una declaració institucional unànime el 2016 que no representa la distribució actual de la cambra. "Aleshores hi havia dos grups parlamentaris que ja no estan i ara n'hi ha un altre [Vox] que el 2016 no estava en aquelles Corts. El consens que es va obtindre aquells dies no és extrapolable al que hi ha hui", ha argumentat. Ni tampoc "inamovible", ha afegit.

Massó ha insistit que en el seu partit no estan "en contra" d'un premi que condemne els delictes d'odi. El que porta el nom de Guillem Agulló s'atorgava a partir d'una declaració institucional de fa dues legislatures que va decaure en junta de síndics per falta de consens, ha precisat, perquè una declaració institucional "no pot condicionar a perpetuïtat el que faça qualsevol parlament". "Mai ens hem oposat a una nova declaració institucional que isca amb el suport de tots els grups parlamentaris que hi ha hui en la cambra", ha assenyalat.

Preguntada pel rebuig de Vox al fet que aquest guardó s'anomene precisament Guillem Agulló, com fins ara, la presidenta de les Corts ha insistit que això comporta "instrumentalitzar la mort d'una persona, com fan l'esquerra i els separatistes" en aquest cas. "Nosaltres condemnem absolutament tota mena de violència, tots els crims violents que es produeixen, els faça qui els faça i siga qui siga la víctima", ha afegit. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP s'obri ara a buscar fórmules per a recuperar el premi Guillem Agulló en les Corts amb el no de Vox]]> Després que la setmana passada s'eliminara el premi Guillem Agulló en les Corts pel veto de Vox, el PP assegura que està disposat a recuperar-lo i diu que busca fórmules perquè continue lliurant-se en el marc del parlament valencià. El guardó, que es concedeix des del 2016 en memòria del jove assassinat per un grup d'extrema dreta per a reconéixer la lluita contra els delictes d'odi i persones significades contra el feixisme, ha sigut una de les qüestions centrals que han planat en la sessió d'aquest dimecres. El va impulsar el Botànic, i s'havia organitzat cada any fins ara, però fa una setmana la coalició PP-Vox va eliminar-lo a proposta dels segons gràcies a la majoria parlamentària que tenen. La formació ultra, sòcia dels populars en el Consell, va vetar la distinció en considerar que té un "biaix partidista".

Ara, després que la Generalitat de Catalunya haja anunciat que acollirà un premi amb el nom de Guillem Agulló fins que les institucions valencianes el recuperen i que el PP proposara donar-lo des de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) —on Vox no té representació— els de Carlos Mazón reculen i volen trobar la manera perquè aquest guardó continue en les Corts. "Ens sembla bé recuperar-lo" ha assenyalat el síndic popular, Miguel Barrachina, que ha insistit que cal "continuar recordant sempre" el jove de Burjassot, mort a ganivetades. El parlamentari ha dit que estudien iniciatives alternatives, perquè l'oposició de Vox impedeix elaborar una declaració institucional per no haver-hi unanimitat a la cambra.

Segons ha remarcat, en la junta de síndics en què el partit de Santiago Abascal va plantejar l'eliminació del premi, ells ja asseguraren que tornarien a signar la declaració institucional de 2016 sobre la qual se sustenta el guardó i en què es condemnaren també "els atacs feixistes" i el "vil assassinat" del jove. Cal recordar que aleshores Vox no tenia representació en la cambra, però actualment presideixen la mesa de les Corts, el màxim òrgan de direcció. "Nosaltres no hem retirat cap premi mai", ha asseverat Barrachina, que ha destacat que el PP ha assistit i assistirà "sempre" al lliurament del distintiu en memòria de Guillem Agulló. I ha assegurat, més, que en aquella reunió de portaveus parlamentaris plantejaren, perquè hi haguera acord, condemnar la resta d'assassinats, com ara el dels dotze valencians morts a mans d'ETA.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trenta anys sense Guillem Agulló, símbol valencià de la lluita antifeixista]]> L’11 d’abril del 1993, un grup de neonazis va assassinar d’una punyalada al cor un xic de Burjassot de només dènou anys, Guillem Agulló, a Montanejos. Després de la pallissa mortal, conten els testimonis que estaven presents, els autors del crim se'n van anar cantant el Cara al sol. Trenta anys després, la societat valenciana encara reclama justícia i recorda la figura d’aquest jove convertit en icona antifeixista. 

L'Audiència Provincial de Castelló va resoldre que la mort es va produir en una baralla juvenil, sense considerar-lo com un crim d’odi, i va condemnar l'autor confés de l’assassinat, el neonazi Pedro Cuevas, a catorze anys de presó, dels quals només en va complir quatre. Mentrestant, els altres quatre acusats van quedar absolts.  

Com cada any, aquest 11 d’abril la plaça de l’Ajuntament de Burjassot ha acollit a les 20:00 hores la manifestació anual convocada per l’Associació Cultural Bassot, que ret homenatge al jove, militant de l'organització independentista Maulets i del col·lectiu antiracista Sharp.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La llibreria que més atacs feixistes ha rebut és valenciana]]> “Ací estem, ni la van aconseguir tancar aleshores, en l’època en què campaven amb aquella impunitat descarnada pels carrers, ni ara”, així ho afirma Núria Cadenes, escriptora i una de les propietàries actuals de la llibreria.

Coetània de moments polítics convulsos en la societat valenciana, aquesta llibreria es va ubicar en el punt de mira, primerament per a la ideologia d’ultradreta i després, les organitzacions blaveres. Així és com al llarg dels anys s’han anat perpetrant diversos atacs feixistes contra aquest local, des de pintades fins a bombes. Els atacs més recents es van produir fa uns quinze anys quan uns encaputxats agrediren treballadors i clients mentre proferien crits espanyolistes i anticatalanistes, o un altre episodi de pintades blaveres i amenaçants. Com diu Núria Cadenes, “és molt senzill, qui vol entra i fulleja i qui no vol, no. I ja està, perquè això és la cultura, és el contrast de les idees”.

Fundada el 1968 per Eliseu Climent, la llibreria es va convertir al llarg dels anys en tot un símbol de la cultura valenciana i un punt de trobada per a intel·lectuals i artistes com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Josep Renau, l'Equip Realitat o Andreu Alfaro entre d'altres, i també d'intel·lectuals d'expressió castellana com el poeta Francisco Brines. Sota el mateix nom es va crear l’editorial Tres i Quatre, fundada pel mateix Eliseu Climent, amb l’objectiu de publicar i difondre la literatura catalana. La llibreria, que es troba actualment a l’Octubre CCC, en ple centre de la ciutat de València, va ser rebatejada el 2016 per a desvincular-se de l’editorial. Hui la coneixem com Fan set per a retre homenatge a l’anterior nom i demostrar la seua continuïtat. Segons Núria, és “una llibreria que representa la societat valenciana”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El dol domèstic: una revisió intimista del cas Agulló]]> Terres de cinema estrena segona temporada amb el cas de Guillem Agulló. Viatgem als carrers de Burjassot, a l'Horta Nord, per tal de retrobar les històries més intimistes que protagonitzen la pel·lícula La mort de Guillem, dirigida per Carlos Marqués-Marcet. L'equip artístic, família i veus expertes ens acompanyen en aquest procés entre la intimitat d'una casa i la lluita política i ens plantegen una reflexió sobre la vigència del feixisme en els nostres dies. Fem un repàs del testimonis: 

La mort de Guillem va triomfar al Premis Valencians de l'Audiovisual amb tres guardons (millor llargmetratge, millor actriu i millor guió) i també als Premis Gaudí (millor pel·lícula per a televisió) i en el Festival Internacional de Televisió, Guió i Cinema de LosAngeles (on va guanyar el premi del públic). En Terres de cinema fem una revisió de quin han sigut els motius pels quals La mort de Guillem ha rebut tan de reconeixement tant de la crítica cinematogràfica com de l'opinió pública. 

El cercle d'amics i familiars s'involucraren tant en la creació de la pel·lícula que el relat inclou històries que mai s'havien contat. Tal va ser la implicació que fins i tot Betlem, germana de Guillem Agulló, ix a la pel·lícula interpretant la mare d'Anna Castillo, una amiga del jove assassinat. El nivell de realisme arriba a tal nivell que les pintades feixistes que apareixen en la façana dels Agulló són reals, van aparèixer durant el rodatge i l'equip de la pel·lícula va decidir incloure-les com a prova de la vigència del feixisme encara hui en dia. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[28 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, icona antifeixista]]> Aquest diumenge es compleixen 28 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador a mans d'un grup d'extrema dreta. La plaça de l'Ajuntament de Burjassot, d'on era Guillem, no va poder acollir la concentració anual el 2020 per les mesures del confinament.

Enguany, l'Associació Cultural Bassot ha tornat a convocar la ciutadania a la mateixa plaça a les 19 hores per a recordar el jove antifeixista assassinat per cinc neonazis l'11 d'abril de 1993 a Montanejos. A Ador, el Col·lectiu Antifeixista de la Safor ha organitzat un acte homenatge en què es pintarà un mural participatiu en memòria d'Agulló i hi haurà una caixa de resistència per fer aportacions solidàries als antifeixistes encausats a Pego.

L'autor confés del crim, Pedro Cuevas, va ser condemnat a catorze anys de presó, dels quals només en va complir quatre. L’Audiència de Castelló no va tindre en compte la motivació política de l’assassinat: Agulló era militant de l'organització independentista Maulets i del col·lectiu antiracista Sharp. Quan va acabar la condemna, Cuevas va participar en col·lectius nazis com el FAS (Frente Antisistema).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘La mort de Guillem’, premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió]]> Burjassot, 22 de març de 2021. La mort de Guillem, pel·lícula per a televisió coproduïda per À Punt Mèdia, ha sigut guardonada amb el premi Gaudí a la millor pel·lícula televisiva.

Enguany, l'Acadèmia del Cinema Català ha decidit celebrar la 13a edició dels Premis Gaudí en horari de vesprada per a complir el toc de queda. L'entrega de premis, celebrada ahir diumenge, s'ha fet presencialment, però amb un aforament reduït al 30%.

La pandèmia ha passat factura al cinema en català, ja que només sis llargmetratges optaven al premi a la millor pel·lícula de ficció en llengua catalana, una de les xifres més baixes de la història dels guardons.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['La mort de Guillem', premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió]]> La mort de Guillem, pel·lícula per a televisió coproduïda per À Punt Mèdia, ha sigut guardonada amb el premi Gaudí a la millor pel·lícula televisiva aquesta vesprada. 

Dirigit per Carlos Marques-Marcet, el telefilm, escrit per Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas, se centra en l'assassinat en 1993 del jove antifeixista valencià Guillem Agulló a mans d'un grup d'ultradreta. 

Enguany, l'Acadèmia del Cinema Català ha decidit celebrar la 13a edició dels Premis Gaudí amb una en horari de vesprada per complir amb el toc de queda. L'entrega de premis s'ha fet presencialment, però amb un aforament reduït al 30%. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘La mort de Guillem’, premi del públic en el Festival Internacional de TV, Guió i Cinema de Los Angeles]]> El llargmetratge coproduït per À Punt Mèdia, La mort de Guillem, aconsegueix el premi del públic en la cinquena edició del Festival Internacional de TV, Guió i Cinema de Los Angeles (Los Angeles Television, Script and Film Festival). La història de Guillem Agulló s’ha emés en valencià subtitulada en anglés i ha competit en la secció oficial amb seixanta pel·lícules de tot el món, obres de gèneres tan diferents com el cinema, la televisió, l’animació o documental.

Per al director de continguts de la televisió pública valenciana, César Martí, aquest reconeixement per a La mort de Guillem “suposa una doble alegria”, perquè, “per una banda, demostra la visió d’À Punt d’invertir en pel·lícules de qualitat que fan productores de la Comunitat Valenciana i que es projecten a mundialment i, per altra, la satisfacció que el públic nord-americà o anglòfon haja conegut la història de Guillem Agulló i, a més, l’haja guardonada amb un premi tan important”.

La pandèmia ha obligat que les votacions de les candidatures en el festival foren en línia i això li ha donat una dimensió internacional a La mort de Guillem. “Hem vist com una història local nostra pot despertar interés en la societat nord-americana i t’adones que la història no és només el record de l’assassinat d’un jove de Burjassot, sinó el crit de lluita contra la intolerància i el feixisme”, destaca Rafa Molés, de SuicaFilms i coproductor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[José Luis Roberto es querella contra ‘La mort de Guillem’ per “vincular-lo” amb l’assassinat]]> El líder de la formació d’ultradreta España 2000, José Luis Roberto, ha presentat una querella per un delicte d’odi contra el director, els guionistes i les entitats productores de la pel·lícula La mort de Guillem, per vincular-lo “de forma subtil” com a possible autor intel·lectual de l’assassinat que va posar fi a la vida del jove de Burjassot a mans d’un grup d’ultradreta l’any 1993.

En concret, Roberto s’ha querellat contra el director Carlos Marqués-Marcet, els guionistes Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas i les productores Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Batabat Produccions, SUICAfilms i Lastor Media i l'Institut Valencià de Cultura. Les entitats han assegurat a À Punt NTC que la demanda encara no els ha arribat.

Segons diu la querella, a pesar que en cap moment s’afirma expressament que el líder d’España 2000 va ser l’autor ideològic del crim, s'“escola” aquesta idea “de forma subtil”. “Si es poguera preguntar als espectadors a l’eixida de les sales [...], quants haurien assenyalat el querellant? Probablement la majoria”, es qüestionen en la demanda. A més, critiquen que la pel·lícula associa Roberto per tindre, suposadament, unes idees polítiques similars a les de l’autor de l’assassinat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[À Punt emet aquesta nit els Premis de l'Audiovisual Valencià]]> À Punt ofereix aquest dissabte a partir de les 22 hores la cerimònia de lliurament dels Premis de l’Audiovisual Valencià. Aquesta tercera edició, des del Palau de les Arts de València, té com a lema “Passió per crear” i estarà presentada per la valenciana Núria Roca.

Dins les nominacions a les 22 categories dels III Premis de l’Audiovisual Valencià destaquen La mort de Guillem, coproducció d’À Punt Mèdia amb TV3 i la col·laboració de l’ICEC i de l’Institut Valencià de Cultura, i La boda de Rosa, participada per À Punt Mèdia, que opten al premi al millor llargmetratge.

Les dues pel·lícules també estan nominades per millor director, direcció de producció així com pels guions, el vestuari i per al premi a millor muntatge i postproducció, perruqueria i maquillatge. L’actor Pablo Molinero per La mort de Guillem i l’actriu Candela Peña per La boda de Rosa també opten a guardó en la categories d’actor i actriu protagonista. Mentre que en la categoria d’actors de repartiment els nominats són Sergi López per La boda de Rosa i Xavo Giménez per La mort de Guillem, que també opta a millor música original.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Guillem Agulló torna als murs en forma de cançó]]> Per molt que bufe el vent no s'apaguen les estreles. És la dita popular que durant l'última setmana s'ha multiplicat en forma de pintada a les parets dels carrers valencians.

Es tracta d'un vers de la cançó No s'apaguen les estreles, composta pel cantautor valencià Xavi Sarrià per a la banda sonora original de la pel·lícula La mort de Guillem, de Carlos Marqués-Marcet, i que compta amb la a col·laboració de Pep Gimeno 'Botifarra' i la coral de l'Escoleta del Cor de l'Eliana.

Sarrià defineix la cançó com, "un homenatge als orígens, a la perseverança, a la història de lluita de la nostra gent, i amb Guillem Agulló com a relleu de les nostres generacions". I sembla que de la mateixa forma l'han interpretada moltes persones que han decidit traslladar la tornada a diferents murs de ciutats com València, Castelló i, fins i tot, Barcelona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘La mort de Guillem’, l’estrena més vista en la història d’À Punt]]> La mort de Guillem és l'estrena més vista en la història d'À Punt. L'emissió de la pel·lícula va aconseguir que el prime time obtinguera un rècord històric, amb un 11,3% de share, i va reunir 201.000 valencians i valencianes davant el televisor. Per streaming, altres 7.000 persones més, des de 54 països diferents, van assistir a l'estrena des dels seus sofàs.

Durant tota la seua franja es va convertir en la tercera opció dels valencians i valencianes, només batuda per les dues grans cadenes privades, amb els seus grans formats, que tenien al voltant de 50.000 espectadors més.

La projecció de La mort de Guillem, que recrea l'assassinat de Guillem Agulló, es va incloure dins el programa A la Ventura, que també va obtindre un rècord d'audiència, amb un 8,5% de share i 103.000 espectadors. L'espai de debat i anàlisi de la radiotelevisió i web públiques valencianes va emetre un especial de tres hores i va comptar amb la presència dels pares del jove antifeixista de Burjassot, assassinat ara fa 27 anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Guillem Agulló, una flama eterna]]> L’11 d’abril de l’any 1993 un grup d'ultradreta va assassinar Guillem Agulló Salvador, que aleshores tenia 18 anys, d’una ganivetada al cor a Montanejos (Alt Millars). Vint-i-set anys més tard, la seua història es converteix en cinema amb l'objectiu de remoure consciències i preservar el record del jove antifeixista. La mort de Guillem està dirigit per Carlos Marques-Marcet, guardonat amb el Premi Màlaga Talent i és una producció de Som, SUICAfilms i Lastor Media, amb la coproducció d’À Punt Mèdia i Televisió de Catalunya. Aquest divendres s'ha estrenat el film de manera simultània per la televisió autonòmica valenciana, TV3 i IB3.

Amb motiu de l'emissió, A la Ventura ha preparat un programa especial en què han participat Guillem Agulló i Carme Salvador, pare i mare del jove assassinat. Amb sensació agredolça, per la dificultat de rememorar una vegada i una altra els difícils moments que van viure, tots dos han explicat com se senten amb motiu de l'estrena de l'audiovisual i han assegurat que han quedat satisfets del resultat. Ara, esperen que servisca per a aclarir el que va passar realment en el crim: "El que es va contar no tenia res a veure amb la realitat. Ens agradaria que la gent ho veja i ho conega", ha resumit Carme.

Quasi tres dècades després de la mort del seu fill, la ferida pel crim encara està oberta, ja que l’Audiència de Castelló mai no va tindre en compte la motivació política de l’assassinat i va qualificar el cas de baralla entre joves. En la banqueta dels acusats arribaren a seure cinc persones, però només l’assassí confés, Pedro Cuevas, va ser condemnat a catorze anys de presó. Però acabaria complint-ne només quatre. "Quan ens vam adonar que el judici era una estafa, decidírem llançar-nos al carrer per a explicar a tot el món com era Guillem i dignificar la memòria del nostre fill", ha assenyalat Guillem.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[À Punt presenta el videoclip de Xavier Sarrià per al film 'La mort de Guillem']]> À Punt presenta, a partir de les 21:00 h, 'No s'apaguen les estreles', el videoclip de Xavier Sarrià per a la banda sonora de La mort de Guillem, la pel·lícula sobre l'assassinat del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló a Montanejos l'11 d'abril de 1993.

El clip s'anticipa una setmana a l'estrena simultània del film, el pròxim divendres 2 d'octubre, a les televisions públiques valenciana (À Punt), catalana (TV3) i balear (IB3).

Sarrià, un dels membres fundadors de la banda Obrint Pas, ha composat la peça musical amb la col·laboració especial del cantautor de Xàtiva Pep Gimeno. Botifarra, i l'Escoleta del Cor de l'Eliana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Festival de Málaga anuncia la projecció de ‘La mort de Guillem’]]> Màlaga Premiere, secció fora de concurs del Festival de Màlaga, projectarà en aquesta 23a edició La mort de Guillem, que relata l'assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló a mans d'un grup d'ultradreta el 1993. La pel·lícula és una producció de Lastor Media, SUICAfilms i Som Batabat Produccions en coproducció amb À Punt i Televisió de Catalunya.

La mort de Guillem està dirigida per Carlos Marques-Marcet, que serà guardonat amb el Premi Màlaga Talent. Entre el repartiment figuren actors valencians com Gloria March en el paper de Carme Salvador, mare de Guillem; Pablo Molinero, que dona vida al pare; i els debutants Jani Collado com Guillem Agulló i Mar Linares com la seua germana, Betlem Agulló.

Completen el repartiment de secundaris, intèrprets com el veterà Carles Martínez interpretant José M. Morató, o Diego Braguinsky, advocat de l’acusació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern català concedeix la Creu de Sant Jordi a Carme Salvador i Guillem Agulló]]> Carme Salvador i Guillem Agulló rebran enguany la Creu de Sant Jordi, màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya pels serveis prestats a la regió en defensa de la seua identitat o en el pla cívic i cultural. En aquest cas, es rememora el seu compromís amb la lluita antifeixista i per combatre el creixement de l’extrema dreta, després de la mort del seu fill, Guillem Agulló Salvador, a mans d’un militant neonazi el 1993.

A Guillem Agulló, veí de Burjassot, el van assassinar un grup de neonazis d’una punyalada al cor. Després de la pallissa mortal, conten els testimonis que estaven presents que se'n van anar cantant el Cara al sol. La sentència va condemnar Pedro Cuevas a 14 anys de presó per un delicte d’homicidi, dels quals únicament en va complir quatre, mentre que els altres quatre acusats van ser absolts.

Ara, 27 anys després d’aquell 11 d’abril, els seus pares són dues de les 30 personalitats que reben la Creu de Sant Jordi, que se suma als reconeixements recents a aquest jove antifeixista. Un d’ells és la novel·la La mort de Guillem i la pel·lícula, que porta el mateix nom, coproduïda per À Punt i l’estrena de la qual arribarà la pròxima tardor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una novel·la reivindica Guillem Agulló com a símbol de drets democràtics davant de la impunitat]]> L'escriptora Núria Cadenes reivindica el record del jove Guillem Agulló –l'activista antifeixista assassinat en 1993 a Montanejos (Alt Millars) per la ultradreta– en la novel·la documental Guillem (Amsterdam).

L'obra fa "un retrat d'impunitat" perquè es recorden uns fets "que cal conéixer per a mantindre's alerta", però també dona compte de "la història de tenacitat" de la família de la víctima.

Així ho ha asseverat l'autora, en la presentació del volum a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Continua llegint-ho en el web

]]>