Quina salut té el valencià? Els experts ho expliquen en 'Zoom'

El valencià es troba davant d'una situació paradoxal. Si bé les xifres parlen del fet que cada vegada més persones saben escriure'l i parlar-lo, les mateixes dades també mostren que hi ha una reculada en l'ús. El programa Zoom dedicat al valencià ha analitzat quina és la situació actual de la nostra llengua consultant experts i perfils professionals de diversos àmbits.

Rubén Trenzano: “Tenim les generacions més formades en valencià, més competents en valencià”

Són les paraules de Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística, que també ha dit a l’equip de Zoom que hi ha un repunt entre mares i pares que “entre ells es parlen en espanyol, però als fills els eduquen en valencià”. Segons Trenzano, “tenim una societat que sap parlar, llegir, entendre el valencià”, però ha reconegut que “hi ha una davallada dels usos”. 

Violeta Tena: “Trobem els que parlen valencià en el seu dia a dia i després, en les xarxes socials, es manifesten en castellà”

Violeta Tena és periodista d'El Temps. L'equip de Zoom també ha consultat aquesta professional que fa del valencià la ferramenta de treball. Tena considera, que quan es va aprovar la Llei d’ús i ensenyament del valencià, el 1983, es va fer una aposta “encertada” de promoure i promocionar el valencià des de les aules. I ara és “llengua vehicular”. La periodista també apunta que “la llengua de vegades ha sigut víctima d’un procés de politització que ha generat un determinat malestar social”.

Imma Cerdà: “Hi ha una davallada en l’ús del valencià”

Imma Cerdà, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, “ha dit que hi ha una davallada en l’ús social entre amics, en el treball, en el comerç...”. Apunta que el més preocupant és que “s’ha trencat la transmissió intergeneracional... Alguns pares i mares decideixen que la seua herència no és la seua llengua”. I també ha dit que “els valencianoparlants canvien de llengua amb excessiva rapidesa”.

Rafa Castelló: “La llengua és una espècie de negoci: jo estudie, m’examine, obtinc un títol, aconseguisc una faena, em dona punts, llocs de treball… i ja està” 

El sociòleg Rafa Castelló ha fet la seua radiografia de què representa per a moltes persones la llengua valenciana. Ha dit que en l'actualitat predomina un ús mercantilista davant del sentiment d’amor a la llengua. Per a ell la raó del retrocés és que la llengua no és necessària: “U pot viure perfectament en castellà i no pot viure en valencià”. 

Carles López: “Quan puges un vídeo en valencià en xarxes és molt probable que algú no parle del contingut que has fet, sinó en quina llengua ho has fet”

L’expert en cultura digital Carles López s'ha mostrat optimista pel que fa a l'ús del valencià en xarxes socials. Segons López, en l'actualitat hi ha una eclosió de continguts en valencià: “Hem passat de la fase de pioners a l'aparició de més creadors en totes les plataformes, amb diversitat de continguts i autoestima lingüística”.

Alexandra Usó: “Tres de cada quatre reclamacions per la llengua passen a l’administració”

Escola Valenciana va presentar el 2022 un informe en què figuren 126 denúncies sobre vulneració de les garanties lingüístiques. Alexandra Usó, presidenta de l'entitat, ha explicat que és en l'administració on es concentren la majoria d'aquesta classe de queixes, especialment en l'àmbit sanitari.

Toni Royo: “Hi ha cada volta gent més conscient dels seus drets lingüístics” 

Toni Royo, el delegat de la Plataforma per la Llengua PV, ha explicat que l'entitat rep constantment queixes sobre problemes amb l'ús del valencià en l'administració. Royo ha apuntat que segurament la majoria de funcionaris compleixen la seua obligació pel que fa a la comunicació en valencià, però la minoria que no la compleix “és una minoria prou elevada”.

L'Apuntador: “El primer error dels valencianoparlants és avergonyir-nos”

Adrià Jaén és l'Apuntador, una figura que divulga la llengua en les xarxes socials d'À Punt. A més de lingüista, es considera “valencianòfil”. Segons Jaén, “el valencià es parla bé i els valencians han de tindre autoestima”. Molts usuaris del valencià, per por de dir paraules malament, directament decideixen no usar la llengua. Però, lluny de la realitat, moltes d'aquestes paraules estan perfectament acceptades i es poden emprar. Com ara vacacions. “Moltes vegades no pensem que la llengua siga tan rica com és”, assenyala Jaén.

‘Zoom’ sobre l'estat de la llengua

El reportatge de Zoom dedicat a analitzar l'estat actual de la llengua està disponible a la carta.