Directes
Ara en la televisió
SOM DE CASA

La Comunitat Valenciana, Catalunya i Múrcia fan front comú pel corredor mediterrani

Els motius pels quals els tres presidents donen suport al corredor mediterrani són fonamentalment tres: afavorir l’economia, millorar la circulació de passatgers i lluitar contra el canvi climàtic

Entrevistem Fernando López Miras, Ximo Puig i Pere Aragonès en 'Zoom'
28 de setembre 2021 - 10:24

El corredor mediterrani és la infraestructura ferroviària que connectarà el litoral del Mediterrani des d’Algesires fins a la frontera francesa per a transportar mercaderies i passatgers. La Generalitat dona suport al projecte, igual que les comunitats autònomes veïnes: Catalunya i Múrcia. Què ha fet que tres presidents autonòmics de tres partits diferents estiguen units pel corredor mediterrani?

La defensa del corredor mediterrani va molt més enllà de qualsevol defensa ideològica. Aquest és un projecte per a la península Ibèrica fonamental i, sobretot, és fonamental per a EuropaXimo Puig - President de la Generalitat
Quan hi ha projectes que transcendeixen els representats públics de la legislatura, al final, l’entesa és obligatòriaFernando López Miras - President de la Regió de Múrcia
El corredor mediterrani és estratègic per a l’economia del País Valencià i Catalunya, i tota la ribera mediterrània occidental. Al final hi ha una part natural de relació, de relació econòmica, cultural i comercialPere Aragonès - President de la Generalitat de Catalunya

Sis arguments que justifiquen el projecte

Els motius pels quals els tres presidents autonòmics donen suport al corredor mediterrani són fonamentalment tres: afavorir l’economia, millorar la circulació de passatgers i lluitar contra el canvi climàtic. En el programa d'investigació d'À Punt Mèdia, Zoom, hem entrevistat els tres presidents i entre els seus testimonis destaquem les següents afirmacions amb les quals argumenten la necessitat d’aquest projecte:

El corredor mediterrani, per a quan?

“Que no estiga fet encara hui el corredor mediterrani és d’una ceguesa i d’una torpesa política atribuïble en gran part a la visió centralitzadora que des de sempre han tingut els governs de Madrid”. Així ho diu Joan Baldoví, diputat de Compromís al Congrés. D'altra banda, el president de la Generalitat, Ximo Puig, apunta que “les infraestructures no són neutres des de la perspectiva política”, sinó que quan es decideix centralitzar es decideix en termes polítics perdent de vista altres interessos: “Una millora de la competitivitat, de l’economia, una millora de la visió global i plural d’Espanya”, remata. 

L’any 2011, el ministre de Foment, el socialista José Blanco va dir que el corredor estaria llest en 2020: “El govern preveu que en 2020 estiguen pràcticament finalizades totes les infraestructures incloses en la xarxa bàsica, és a dir, deu anys abans del termini fixat per la comissió”. Però hui per hui, en 2021, encara no és una realitat. Els presidents autonòmics tampoc són molt optimistes al respecte i pensen que "és molt optimista pensar que en 2025 ho tindrem", diu Pere Aragonès. "Sobretot, veient els antecedents del que ha fet l’Estat en els darrers anys, que és anar arrossegant els peus", remata.

Com que no depén de mi, no puc en absolut condicionar una data. El que està clar és que és una dècada fonamental per a la transició ecològica i per a garantir la prosperitat social i inclusiva de la Comunitat ValencianaXimo Puig - President de la Generalitat
Corredor mediterrani