A Pego sembren l'arròs en sec i concretament tres varietats, l'arròs bomba i l'arròs bombó i la varietat pegonil, estes dos últimes específiques de la marjal de Pego-Oliva. L'arròs bombó, encara que no és tan conegut, ja va per la tercera generació d'agricultors. Es tracta d'una varietat que es cultiva a Pego des de principis del segle XX, però va desaparéixer els anys 60. Aleshores, els agricultors van recórrer al Banc de Llavors de València i van poder obtindre llavors de l'arròs bombó i també de la varietat pegonil. La virtut d'estes dos varietats, com ha explicat José Maria Pascual, és que estos grans paren de coure’s quan deixem de cuinar-los, és a dir, que no varien, "mentre que les altres varietats continuen coent-se i, com diem, passant-se". A més, hi ha altres diferències: quan l’arròs bomba està madur, el gra trau una aresta, cosa que no fa el bombó. Pel que fa a la cocció, una altra diferència és que el bombó requereix menys temps de cocció que el bomba.