Manuel Iranzo, el valencià pioner en la meteorologia espanyola
Aquest polític enamorat de la meteorologia va crear fa 112 anys una xarxa d'observatoris amb més de 200 estacions
Manuel Iranzo Benedito, membre d'una família de propietaris i comerciants agrícoles que durant 17 anys va ser diputat pel Partit Liberal, va convertir la seua vocació per la meteorologia en una manera de viure. Fa 112 anys va crear la primera xarxa d'observatoris associada a la Federació Agrària de Llevant que comptava amb més de 200 observatoris. Aquesta xarxa la formaven monjos, farmacèutics o agricultors amics d’Iranzo que anaven anotant les observacions diàries de pluja.
A casa, on tenia una concessió de telègraf, va instal·lar el servei meteorològic, i rebia diàriament dades de pressió i de vent i amb això feia un mapa isobàric. Amb els seus estudis va constatar que els butlletins o informes que feia l'Institut Central Meteorològic, precedent de l’actual Agència Estatal de Meteorologia, no eren capaços de preveure les situacions en què es donen pluges torrencials, aiguats o inundacions a la costa mediterrània. Per això, Iranzo tenia la inquietud i l’ambició de sistematitzar les situacions que desembocaven, en eixos fenòmens adversos per tal de poder predir-los.
El seu biògraf, Josep Antoni Polop, defineix Manuel Iranzo com una persona amb dues vessants: “Professionalment parlant és un advocat i un polític, però, vocacionalment parlant, és un meteoròleg, un home del temps, un enamorat dels fenòmens meteorològics, però molt relacionats amb la part agrícola”.
Més llegit
-
Jove cantant de Cullera reinventa el clàssic "Xiqueta meua" en una cançó tecno d'empoderament femení
-
Dos detinguts per agredir un professor i arrancar-li part d'una orella en un institut d’Alcoi
-
Els trens de Rodalia no arribaran a València abans de les mascletaes, però es programaran més combois en les hores prèvies
-
Espartero - Ramón y Cajal guanya el ninot indultat infantil de les Falles 2026
-
MAPA | On i quan fan festa i revetles per Falles?
-
El veïnat de Benifairó de la Valldigna rebutja el nou cementiri per trobar-se lluny del poble