El gel, un actor important en l'equilibri climàtic

Sempre hem sentit a dir que el desgel dels casquets polars afectarà directament l'augment del nivell dels oceans. I açò és ben cert. De fet, les últimes dades de la campanya aerotransportada de la NASA, l'Operació IceBridge, mostren que si en els pròxims 200 anys la capa de gel de Groenlàndia es desfà al ritme actual podria contribuir a augmentar el nivell del mar a al planeta entre 48 i 160 centímetres. Un 80% més del que afirmaven alguns estudis anteriors. 

En el cas anterior parlem del gel continental. Però què passa quan es desfà el gel marí, aquell que sura damunt dels oceans? Quin efecte té en aquest augment del nivell del mar? Doncs, cap. Aquest gel ja ocupa un volum sòlid proporcional al que tindria en estat líquid. Per tant, en cas de fondre's, l'estat canvia, però el volum del fluid on està, no. Podem comprovar-ho nosaltres mateixos amb un got d'aigua amb gel. Si omplim el got fins a dalt, vorem com, en desfer-se el gel, l'aigua no se n'ix.

Però, aquest gel, el marí, com també el continental, tenen un altre paper importantíssim, el d'equilibrar la temperatura global. Per a explicar aquest fenomen, hem de presentar el concepte d'albedo, el qual podríem definir com el poder de reflexió que té un material. Com més radiació reflectisca un material, menys n’absorbirà i, per tant, n’emetrà menys de tornada en forma de calor. Doncs açò és el que passa amb el gel. Amb un albedo aproximat del 70%-80%, només s’absorbeix el 30%-20%. Si es continua reduint la quantitat de gel, els oceans absorbiran més part d’aquesta radiació, ja que l'aigua té un albedo molt menor al del gel. Açò provocarà, com hem vist, un augment de la temperatura i, conseqüentment, més desgel. És el que es coneix com a retroalimentació positiva del gel i de l'albedo. Per la seua banda, l'atmosfera també intervé en el sistema acoblat oceà-atmosfera, com veiem en la següent imatge.