Aurores boreals històriques a la Comunitat Valenciana

Els cicles d'activitat solar són d'onze anys. Ara ens trobem a prop del màxim, i l'activitat solar és sensiblement major. Si mirem el Sol amb els aparells pertinents, s'hi poden observar més de dotze taques —o tempestes solars— quan hi ha setmanes i mesos que no se n'hi observa cap.

La taca solar AR3664, d'una mida de 15 diàmetres terrestres, va ser la que va provocar l'ejecció de massa coronal del passat divendres i va produir les aurores boreals a latituds molt baixes. Estos esternuts són trencaments del camp magnètic solar, en superfície, i s'allibera a l'espai partícules carregades com protons i electrons i també heli. Si esta apunta directament a la Terra, és quan este vent solar es fa perillós i fa treballar el camp magnètic de la Terra, que ens protegeix d'estes partícules nocives.

El camp magnètic terrestre desvia les partícules provinents del Sol cap als pols magnètics terrestres, i en eixe moment penetren en l'atmosfera i entren en contacte amb les partícules i molècules que ací es troben, i interaccionen amb elles (a major altitud oxigen monoatòmic, i més avall nitrogen diatòmic). En eixe procés, s'exciten i alliberen llum i com a producte s'obtenen les aurores boreals visibles en superfície. Segons l'element excitat estes aurores presenten diferents colors.