Zaplana retrau a la jutgessa que el castigue per portar una vida normal

La defensa de l'expresident de la Generalitat i exministre Eduardo Zaplana retrau a la jutgessa del cas Erial que haja tingut en compte l'assistència del polític valencià a determinats actes públics o al gimnàs per a no alçar l'obligació de comparéixer setmanalment al jutjat de guàrdia que li va imposar i que, segons el parer de la defensa, posa l'imputat en risc de contagi de la Covid-19.

La defensa de Zaplana va demanar recentment al jutjat la supressió de les compareixences o, alternativament, una reducció. Però la jutgessa, després d'estudiar la petició, la va denegar. Aquest dilluns Zaplana ha comparegut, com totes les setmanes, davant del jutjat de guàrdia, perquè així li ho imposa l'acte que va acordar la llibertat provisional per a ell després de quasi nou mesos de presó preventiva. L'expresident ha recorregut contra la decisió de la jutgessa d'instrucció de mantindre aquesta mesura cautelar. Ara l'Audiència de València haurà de resoldre el cas.

L'expresident és el principal investigat en el cas Erial pel presumpte pagament de comissions a canvi de concessions de parcs eòlics i ITV. En el recurs, la defensa argumenta que el risc de fugida és inexistent, igual com el de destrucció de proves i que, a més, els indicis que existeixen en contra del seu client s'estan veient reduïts. L'argument central per a demanar que alliberen Zaplana de l'obligació de comparéixer és que està malalt de leucèmia i pot contagiar-se de la Covid-19 si ha de comparéixer. Argument al qual van respondre el fiscal i la jutgessa assenyalant que el mateix Zaplana ha sigut vist al gimnàs i en actes públics, encara que el lletrat del reu contesta que és "difícil entendre" que el fet que Zaplana "porte una vida normal es convertisca en un argument en contra seua".

"En cap moment li han prohibit –ni seria ajustat a dret– assistir a cafeteries o restaurants o fer esport. El que el senyor Zaplana intente portar una vida normal no sembla gens reprotxable ni susceptible d'incrementar els riscos per a la bona fi del procediment, ans al contrari: la seua reintegració a la normalitat (nova o vella) i a les activitats socials, familiars o esportives, no són sinó un element d'arrelament que, si haguera de valorar-se a l'efecte de la mesura cautelar discutida, ho seria per a entendre que disminueix un eventual risc de fugida", assenyala l'escrit.

"Sembla que el jutjat (i el ministeri fiscal) confonen la llibertat provisional amb la llibertat vigilada. Només en aquesta última pot justificar determinades restriccions, com ara acudir a determinats llocs o establiments o de prohibició de fer determinades activitats", agrega l'escrit.