Vivim massa esdeveniments històrics?

La gran apagada de dilluns és l'últim d'una sèrie de fets que estan marcant les generacions contemporànies, més concretament els boomers, els mil·lennistes i sobretot la generació Z, els quals creixen en un món que viu un canvi de paradigma marcat per moments històrics no exempts d’histèria. 

Des de la covid a la tràgica dana del 2024, la ferida de la qual requerirà un gran temps i esforç per cicatritzar, i que testimonia que el canvi climàtic ja és un perill palpable al nostre territori; o també l'erupció del volcà de La Palma. També altres fenòmens extrems com Filomena, un temporal de neu i fred que va congelar i paralitzar mitja Espanya el 2021.

Menció a banda per a l’efervescent i inflamada geopolítica global, amb conflictes com la invasió d’Ucraïna o el genocidi de Gaza per part de l’estat d’Israel després dels atemptats de Hamàs del set d’octubre del 2023, retransmesos en xarxes. La tornada de Trump al poder i la guerra aranzelària o el Brexit que va escindir el Regne Unit de la Unió Europea, efectiu des del 2020, posen cap per avall tot allò que donem per segur. 

En menys de cinc anys no hem parat de viure esdeveniments que acceleren el curs de la història, amb ressons paradoxals del passat, i que s’estampen violentament sobre els llibres que donen testimoni del nostre present. 

Símptomes d’un canvi de paradigma

Tot açò suposa el símptoma d’un canvi de paradigma que, amb esta successió d’esdeveniments històrics, s’evidencia més que mai i suposa tota mena de reptes socials, polítics, mediambientals i humans. 

"No m'he recuperat d'un episodi i ja n'està passant un altre. No hi ha temps d'assimilar-ho", afirmen al carrer. "Estan passant moltes coses", coincideixen els joves, “però continuem vius”. Tot i això, s'estén la sensació que “el món s’ha girat en contra nostra”.

“No hi ha temps d’assimilar”

Als joves els ha tocat viure la primera pandèmia global: la covid-19, la qual va deixar vora set milions de morts i mesos de confinament en tot el món, amb una privació de llibertat individual per tal de garantir la capacitat de resposta dels estats a la crisi sanitària. Va ser el 2020, i ens va recordar la nostra fragilitat com a espècie i éssers socials, a més de la necessitat de romandre units per tal de superar les crisis. Tot i això, el desassossec per la nostra vulnerabilitat, les notícies falses deshumanitzants i que busquen el triomf de la histèria, la por i la sensació que el pitjor és possible en un món que sembla cada vegada més irreal, creix en molts individus des d’aleshores.

“El món s’ha girat en contra nostra”

Una sensació que ha esclatat amb l’inesborrable i històrica la dana de l'octubre passat. En a penes unes hores i amb una població que no estava previnguda, este fenomen meteorològic extrem arrasà bona part de la província de València. Va deixar 228 morts, tot i que durant dies van córrer les notícies falses afirmant que n’eren milers als pàrquings de Bonaire i Mn4, i 17.000 milions en pèrdues materials que tardaran a recuperar-se. Estes pèrdues són, potser, un dels dols i traumes més grans que ha hagut de confrontar la Comunitat Valenciana des de la Guerra Civil, amb permís de la riuada del 1957.

La història ajuda a trobar sentit

La història, quan s'estudia amb perspectiva i empatia, ens ajuda a trobar sentit als esdeveniments i al sovint dolorós procés de la humanitat, com deia el dramaturg i guionista Tony Kushner, en el clàssic contemporani Angels in America: “Anhelant allò que deixem enrere i somiant amb el futur”.

Quan els fets que la conformen s’evidencien, s’amunteguen i s’acceleren, posen la humanitat sencera i a les generacions que els travessen davant reptes que marquen la diferència segons el camí escollit. Tal com afirma el sociòleg Alexis Lara, "totes les generacions viuen moments complicats, d'incertesa, de no saber cap a on anem".

En este darrer lustre trobem també grans conflictes bèl·lics: com la guerra d'Ucraïna al cor d'Europa, posant en alerta la Unió Europea —la qual ja recomana abastir-se amb kits de supervivència—, o l’extermini de Gaza per part d’Israel, on s’incompleixen “totes les normes de la guerra” i s’impedeix l’ajuda humanitària, tal com expliquen des de Metges sense Fronteres.  

 "Les generacions actuals viuen esdeveniments històrics recurrents, cada any està passant alguna cosa". Lara trau ferro, així, a la transcendència dels esdeveniments i els fets viscuts els últims cinc anys i recomana no magnificar-los com una bona forma d'afrontar els possibles efectes en la salut mental.

En un món tan interconnectat, tot es viu encara amb més intensitat. Lara afirma que "eixa sensació que sempre estan passant coses s'agreuja amb la societat tan digitalitzada que accelera tots els ritmes". A la llista podem afegir la mort de dos papes i la incertesa constant de la nova era Trump que, de moment, ja sacseja l’economia mundial i replanteja multitud d’escenaris.

Tristesa, angoixa o enuig: avorriment existencial

Tot açò pot generar una sensació d'avorriment o desinterés, però també de tristesa, angoixa o enuig, depenent del tipus d'esdeveniment i la resposta personal. Conegut com a avorriment existencial, és un estat emocional caracteritzat per la falta d'interés o motivació en les activitats quotidianes. Pot manifestar-se com una sensació de buit, apatia o desconnexió amb l'entorn.

El cansament emocional per experimentar esdeveniments històrics, especialment si són traumàtics o repetitius, pot ser emocionalment esgotador. També per la sensació de falta de control: els moments històrics sovint es viuen com a esdeveniments externs als quals no es pot resistir o controlar. A més, la falta de perspectiva i la incertesa genera desconnexió amb el significat dels esdeveniments, amb falta de comprensió que porta a una sensació de monotonia. La repetició de notícies o narratives sobre esdeveniments històrics pot generar un sentiment d'avorriment.

És important prendre descansos de les notícies i la informació sobre els esdeveniments històrics per a evitar l'esgotament emocional, una recomanació que ja ha fet Sanitat en casos com la dana.

Conéixer bé la història i escoltar la memòria dels nostres majors i dels qui no vam poder escoltar és clau per entendre esdeveniments presents. Tot allò que passa hui pot haver succeït ja en el passat i conéixer-ho pot ajudar-nos a superar millor moments com una dana o una guerra.