Les víctimes de la dana demanen que el dolor de la tragèdia no caiga en l'oblit

Dos anys després de la dana del 29 d’octubre, hi ha ferides que continuen obertes. Les famílies encara esperen respostes i demanen que tot el dolor que han patit durant estos fatídics mesos no caiguen en l’oblit. 

És el cas de Dolores Ruiz, que va perdre el marit i els dos fills. En uns instants, va vore com en sa casa de Chiva el fang li destrossava vida. Dos anys després, el patiment continua. “Aquell dia vaig viure un infern. El meu fill major va anar a agafar el gos perquè se li va escapar pel corrent de l’aigua i el seu germà també va voler ajudar-lo. Quan el meu home ho va vore tot, se’n va anar darrere d’ells”, relata. 

I afegix: “Tinc encara el dolor dins. Jo me’n vaig a dormir pensant en ells, en el meu marit i els meus fills. Això no s’oblida”. 

Continuen sense trobar Francisco i Elisabeth

La dana va deixar almenys 233 víctimes mortals. Són 233 històries de dolor, i entre elles n'hi ha dos que no han pogut escriure el final. Saray Ruiz continua buscant son pare, Francisco. “Encara continuen per trobar-lo i això fa que el nostre dol siga més complex. La ment, si no ho veu, no ho creu”, afirma. 

Ernesto Martínez tampoc ha aconseguit recuperar el cos d’Elisabeth, la seua neboda. “Crec que tots necessitem eixa pau, perquè quan soterres algú, saps on portar-li flors, on plorar. Però el barranc és molt gran”, manifesta. Ernesto va perdre la seua germana, Elvira, però la recerca d’Elisabeth encara continua. 

Són tres famílies unides pel dolor i la lluita. “Si no hi ha veritat, no hi ha justícia. I si no hi ha justícia, no hi ha reparació”, remarca Ernesto.