La publicitat personalitzada encén l’alerta: fins on ens espien els dispositius mòbils?

En plena època consumista, molts usuaris comproven com, després de parlar d’un producte o buscar-lo en el mòbil, el dispositiu comença a mostrar anuncis relacionats. El fenomen s’ha convertit en una pràctica habitual i ha obert el debat sobre si els telèfons mòbils i les aplicacions utilitzen micròfon, càmera o ubicació per a generar publicitat dirigida. Santiago Escobar, director de la càtedra de Ciberseguretat de la UPV, ens assegura que en ciberseguretat este mecanisme es pot considerar “un cas d’espionatge massiu”.

Segons l’especialista, les grans plataformes elaboren perfils digitals de cada usuari a partir de la seua activitat en xarxes socials, cerques o visites a comerços. Cada anunciant pertany a una categoria i cada usuari s’hi associa automàticament, cosa que permet que els anuncis arriben quasi de manera immediata. A més, alerta que, tot i que sovint passa desapercebut, moltes aplicacions poden accedir a la càmera, al micròfon o a la ubicació per a obtindre informació addicional.

La situació s’agreuja per la falta de regulació clara. Tot i que la legislació europea avança cap a un major control, esta setmana el govern ha anunciat que el Congrés citarà els responsables de Meta —matriu de Facebook, WhatsApp i Instagram— acusats de rastrejar l’activitat de milions d’usuaris de manera sistemàtica i sense permís. Una pràctica que, segons Escobar, confirma que la vigilància digital és una realitat i que els usuaris han de protegir millor la seua privacitat.