Què pot passar si els Estats Units s’uneixen a la guerra contra l’Iran?
L'investigador sobre el Pròxim Orient, Samuele Abrami, analitza per a À Punt les conseqüències de la intervenció estatunidenca en el tauler geopolític i l'economia mundial
Israel i l'Iran han intercanviat atacs esta matinada i es preparen per a una guerra llarga. Teheran es nega a negociar sota les bombes, mentre que Tel-Aviv vol eliminar, per a sempre, el programa nuclear dels aiatol·làs. De moment, diu que ha endarrerit la bomba atòmica dos o tres anys.
I mentrestant, van esgotant-se els quinze dies que s'ha donat Donald Trump per a decidir si s'uneix a Israel en la guerra contra l'Iran. Una decisió que pot fer dinamitar el tauler geoestratègic, i colpejar l'economia mundial.
D'ell depén que els Estats Units entren en la guerra que Israel ha iniciat contra l'Iran. Una decisió impopular entre els seus, en la qual està nugat de peus i mans. Samuele Abrami, investigador principal del Centre d’Investigació en Relacions Internacionals (Cidob) per a l’Orient, ha assenyalat en declaracions a À Punt Notícies la “ironia” del fet que Trump va arribar a la Casa Blanca prometent evitar més guerres. Però ara, afirma Abrami, s’enfronta a un dilema: d'una banda, sap que Israel seguirà avant amb o sense el suport dels Estats Units; i, de l'altra, sap que, si els Estats Units no participen en l’ofensiva, “s’arrisquen a perdre influència sobre Israel i la regió”.
Una regió en la qual també l'Iran ha perdut poder i, amb la Xina i Rússia com a aliats limitats. Segons Abrami, l’estratègia geopolítica de la Xina és “una intervenció de suport indirecte”, mentre que Rússia ha intentat obrir una pista diplomàtica, però, després de la guerra d’Ucraïna, “no té cap credibilitat internacional per a fer de mediadora en este conflicte”.
El conflicte entre Israel i l’Iran té l’estret d'Ormuz com a escenari. Un pas que travessa un terç de cru global, apunta Abrami, i que l’Iran ha amenaçat. El tancament total d’este estret seria “una catàstrofe econòmica”, afirma l’investigador, perquè “es dispararia el preu del petroli, el comerç s’alteraria i provocaria, sens dubte, una intervenció militar dels Estats Units”. De moment, la quinta flota dels Estats Units protegeix el comerç en eixa zona.
Més llegit
-
Un tauró ferix greument un jove d’Alacant en una lluna de mel a les Maldives
-
Un estudi desaconsella exposar els nounats al sol darrere de les finestres per a previndre la icterícia
-
Jean-Michel Jarre, primer artista que trasllada el concert previst a la Ciutat de les Ciències després de la sentència
-
Victòria Rosselló declara al jutjat de la dana: "La informació permetia avisar la població amb temps per a protegir la vida"
-
Entra en vigor la rebaixa de la jornada setmanal a 35 hores per als empleats de l'Administració de l'Estat
-
Pugen els termòmetres, amb màximes que s’acosten als 30 °C en comarques d'interior i prelitoral