La falta de bolets per la sequera i les altes temperatures posa en perill el turisme rural de l'interior de Castelló

La falta de bolets per la sequera i les altes temperatures amenaça la temporada turística de tardor a l'interior de Castelló. La campanya boletaire, que habitualment atrau nombrosos visitants als pobles de muntanya, no acaba d'arrancar i els negocis de restauració i allotjament ja en noten les conseqüències. El sector confia ara en les pluges per a recuperar l'activitat durant el mes de novembre.

Al Bellestar, al cor de la Tinença de Benifassà, les terrasses buides són una mostra de la situació que travessen els establiments que depenen del turisme rural. La falta de bolets ha reduït l'afluència de visitants i això repercutix directament en els ingressos dels negocis.

"Hi ha menys afluència de gent entre setmana i es deixen de guanyar uns diners que van molt bé per a passar l'hivern", explica Ramon Armela, del restaurant La Montanyesa del Bellestar.

La temporada de bolets s'estén habitualment des de finals de setembre fins a finals de novembre i representa un important atractiu turístic per a l'interior de Castelló. Els aficionats de buscar-ne aprofiten les visites per a dinar als restaurants de la zona o passar uns dies als allotjaments rurals. Enguany, però, la sequera i les temperatures elevades de finals de l'estiu han dificultat l'aparició de bolets, cosa que posa en risc una de les èpoques de més activitat per al sector.

La situació es repetix a Coratxà, on els establiments també troben a faltar el moviment habitual d'estes dates. "Quan hi ha bolets no donem l'abast amb tot el que puja, i ara va pujant gent, però no amb la necessitat o les ganes que tindríem", assenyala Juan Carlos Martínez, gerent de l'Hostatgeria Sant Jaume.

Malgrat les dificultats, les últimes pluges han obert una porta a l'esperança. Els negocis de la zona confien que les precipitacions es mantinguen i afavorisquen l'aparició de bolets durant el novembre. L'objectiu és salvar una temporada que enguany podria arribar més tard de l'habitual, però que continua sent fonamental per a l'economia dels pobles de muntanya.