Experts recorren la Font Roja per a estudiar com previndre grans incendis forestals

El mes de juny que acabem d'acomiadar ha competit pel pòdium en dos categories. Per un costat ha sigut el quart més càlid des d’almenys 1950, amb 2,5 graus per damunt de la mitjana, i el tercer més sec del segle, segons ha explicat en declaracions a À Punt el cap de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez.

Amb estes temperatures tan elevades, es dispara el risc d'incendis. A tota la Comunitat Valenciana el risc és alt a excepció del nord de Castelló, on és extrem. Per això, Emergències demana màxima precaució i recorda que qualsevol imprudència, com fer foc al medi natural o llançar una punta de cigarret, pot desencadenar un incendi.

Per això, un grup d'experts recorren una de les zones afectades pel foc de l'estiu passat al Parc Natural de la Font Roja, on les carrasques ja comencen a rebrotar. Esta activitat forma part d’un congrés internacional sobre incendis que té lloc estos dies a Alcoi.

Artemi Cerdà, catedràtic de la Universitat de València i organitzador del congrés, explica que, encara que semble sorprenent, el foc és un element que forma part de la dinàmica natural dels ecosistemes de muntanya mediterranis. “Algun dia la Font Roja es cremarà, per això cal preparar-la perquè tinga una vegetació més resilient i adaptada al foc”, afirma.

El repte és evitar que eixos incendis es convertisquen en grans incendis forestals, i ací entra en joc la importància de la gestió forestal, apunta Salvador Palau, director del parc natural.

Mantindre el bosc gestionat, reduir el combustible vegetal i recuperar espècies més resistents també ajuda a frenar la propagació de les flames. “Es tracta de millorar la massa forestal per a retirar els arbres que puguen ajudar o fomentar la propagació dels incendis i baixar la densitat forestal en alguns punts”, explica.

Una espècie resistent al foc és la carrasca, que també es crema, però està molt adaptada al foc i ho fa amb menys virulència, mentre que els pins són més vulnerables, indica Cerdà. A més, després “rebrota i al cap de pocs anys tornem a vore un paisatge completament verd”, assegura.