Espanya se situa a la cua d'Europa en reconeixement de peticions d'asil

L'informe anual que elabora la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) ha plasmat com Espanya continua a la cua europea quant a reconeixement de peticions d'asil, amb només un 18,5% de sol·licituds acceptades, enfront del 46,6 % de la mitjana europea.

Darrere d'estes xifres s'amaguen milers d'històries personals, de gent que va haver de fugir del seu país, ja no per a buscar una vida millor, sinó per a sobreviure. Una d'estes històries és la de Mirabel Kengene, una dona de Líbia perseguida al seu poble per lluitar contra l'ablació, que va embarcar en un trajecte que la portaria a l'Aquarius i, finalment, a València.

"Dos setmanes en l'aigua, perquè ens havia rebutjat Itàlia i jo pensava que anàvem a morir perquè ningú no ens volia", ha recordat. "Si jo estic ací no és perquè jo vull, és perquè no puc estar en el meu país", ha explicat. Després de sis mesos, es va sentir millor, ja amb els papers en regla.

La dana va agafar de ple Mirabel, establida a Benetússer. Però, una vegada més, va tirar avant treballant de netejadora.

Unes altres històries provenen de Palestina, on els periodistes tenien una vida feta abans de la invasió de Gaza. Hui, Amjad Ghei està exiliat a Espanya i el seu col·lega li preguntava pel mòbil com ho havia aconseguit. "Estic molt trist perquè no vaig tindre temps d'obrir el missatge i, quan el vaig fer, ja havia mort", ha lamentat.

Però hi ha més casos, com el de Tsabeed, una jove universitària que va fugir del Sudan a causa de la guerra. "Agafen les xiquetes i fan violència contra les dones, maten els majors...", ha contat. Com Mirabel o Amjad, Tsabeed havia tingut una vida en pau al seu país.

Històries que ens avisen que la seguretat de cap societat està garantida.