Directes
Ara en la televisió
SETMANA SANTA 2026
NTC

Drons i intel·ligència artificial per a controlar l’afluència a la catedral de València

La tecnologia permet analitzar els fluxos de visitants per a millorar la seguretat de l'entorn i la conservació del monument

Un dels mesuraments efectuats pels drons per a monitorar els moviments dels visitants / À Punt NTC

La catedral de València fa un pas més en la gestió del turisme amb un projecte pioner desenvolupat per la Universitat Politècnica de València (UPV). L’objectiu, protegir el patrimoni alhora que es millora la seguretat i la salut dels visitants mitjançant un sistema innovador que combina drons, sensors i intel·ligència artificial per a comptar persones i analitzar els fluxos d'assistents.

La iniciativa naix en resposta a l’augment constant de turisme al centre històric de la ciutat. Segons dades del projecte, la basílica ha passat de rebre uns 350.000 visitants abans de la pandèmia a quasi el doble al 2025. Este increment ha fet necessari buscar noves formes de gestionar l’afluència, tant a l’interior del temple com als carrers adjacents.

Per a entendre com es comporten les multituds, els investigadors han combinat drons, càmeres, sensors i, fins i tot, comptatges manuals. Això els ha permés detectar patrons: com es formen les aglomeracions, quant duren i com es dissolen. Les xifres són reveladores: en jornades assenyalades com el 19 de març, més de 215.000 persones passen pel carrer del Micalet, un dels punts més sensibles de l’entorn.

Tota esta informació resulta clau per a dissenyar mesures que milloren la seguretat i eviten situacions de risc. Però no és l’únic repte. A l’interior del monument, especialment en espais delicats com la capella del Sant Calze —on es custodia la relíquia que, segons la tradició, va usar Jesucrist en l'Última Cena—, l'elevada afluència també té conseqüències ambientals.

Els sensors instal·lats han detectat que la qualitat de l’aire empitjora en els moments de màxima ocupació. Tal com explica la catedràtica de la UPV María José Viñals, la respiració dels visitants incrementa els nivells de CO₂, un factor que no només genera incomoditat, sinó que també pot contribuir al deteriorament de la pedra calcària amb què està construïda la catedral. Davant d'això, els experts proposen la instal·lació de sistemes de ventilació mecànica per a renovar l’aire i reduir l’impacte.

Des de la Catedral, el gestor cultural Carlos Gener subratlla la necessitat de trobar un equilibri: “Hem de ser capaços de conciliar l’arribada de turistes amb la convivència i la conservació del patrimoni”.

El projecte, a més, ja ha despertat l’interés de l’Ajuntament de València, que estudia la possibilitat d’estendre este model a altres punts emblemàtics amb gran afluència, com l’entorn de la Llotja de la Seda o el Mercat Central de València. Una tecnologia al servei del patrimoni que podria marcar el futur de la gestió turística en els centres històrics.

També et pot interessar