Bejís recupera a poc a poc el verd quatre anys després del gran incendi

Amb la mirada posada en la serra d'Espadà, Bejís afronta el quart aniversari d'un dels incendis forestals més greus que ha patit la Comunitat Valenciana en els últims anys. Queda molta feina pendent, però el paisatge comença a mostrar signes de recuperació després d'un foc que va marcar el terme municipal.

L'agost de 2022, l'incendi va calcinar prop de 19.000 hectàrees a l'Alt Palància. La meitat corresponien a Bejís, on es va veure afectada pràcticament tota la massa forestal. Encara hui és fàcil trobar pins carbonitzats, però entre ells també comença a obrir-se pas una nova vegetació.

L'alcaldessa de Bejís, María José Madrid, destaca que la recuperació és lenta, però visible. Explica que el bosc no es pot regenerar en poc de temps, encara que la situació ha millorat gràcies, en part, a les pluges dels últims anys. També envia un missatge d'ànim a altres municipis que han patit grans incendis: "Des d'ací puc dir a la gent de la Vall d'Uixó i de la comarca que tinga esperança. És molt dur, però a poc a poc tornem al que érem abans, fins i tot millorant."

Les entitats que treballen sobre el terreny recorden, però, que la recuperació necessita una gestió continuada. Magda Lázaro, presidenta de la Plataforma per la Reforestació Oriwa, assenyala que en alguns municipis es va cremar fins al 99% del territori i alerta que encara hi ha una gran quantitat d'arbres caiguts que no s'han retirat, fet que incrementa el risc davant d'un futur incendi.

A més, la regeneració natural dels pins també planteja nous reptes. Segons Lázaro, la gran quantitat de plançons que estan apareixent requereix una intervenció per a evitar que, en pocs anys, es convertisquen en un nou factor de risc. En la mateixa línia, Fernando Pérez, també membre de la Plataforma Oriwa, insisteix que encara "fa falta molta feina de reforestació" i reclama més suport per a continuar les actuacions.

Per a un municipi d'uns 400 habitants, afrontar esta tasca amb recursos propis resulta complicat. Per això, l'Ajuntament i les entitats continuen reclamant ajuda per a consolidar la recuperació del bosc.

Més enllà de l'àmbit forestal, el municipi també observa una evolució positiva en altres sectors. El turisme, una de les principals fonts d'activitat econòmica, s'ha recuperat i durant els mesos d'estiu la població arriba a triplicar-se.

Algunes persones, fins i tot, han decidit establir un vincle permanent amb el poble. És el cas de Saül Asensi, que recentment ha adquirit una vivenda i conta que ja coneixia la zona perquè hi practicava ciclisme i que ara vol gaudir de l'entorn amb el seu fill, amb el desig de veure les muntanyes completament verdes en el futur.

Quatre anys després de l'incendi, la regeneració del paisatge avança de manera progressiva. El procés és llarg i encara exigeix actuacions de prevenció i gestió forestal, però els primers signes de recuperació ja són visibles sobre el terreny.