Adolescents enganxats a les pantalles, el negoci milionari que no volen perdre les empreses tecnològiques

Els adolescents són el segment de la població que més hores passa davant de les pantalles, segons l’últim informe d’addiccions del Ministeri de Sanitat. Els caps de setmana, els menors de 14 anys superen les sis hores diàries de connexió i el consum augmenta de manera progressiva amb l’edat, fins a arribar a més de set hores entre els 15 i els 16 anys.

L’informe també alerta que el risc de desenvolupar una addicció o un ús problemàtic de les tecnologies és especialment elevat entre els joves de 15 a 24 anys, amb un 11,7 %, molt per damunt d’altres franges d’edat. Davant d’esta realitat, el govern espanyol ha anunciat esta setmana la intenció de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, una mesura que obri el debat sobre com es podria aplicar de manera efectiva.

Des del punt de vista tècnic, hi ha ferramentes per a limitar l’accés dels menors a les plataformes digitals. El catedràtic de la Universitat Politècnica de València i expert en ciberseguretat, Santiago Escobar, ha explicat a À Punt que “es poden utilitzar tokens, la càmera o fins i tot exigir una còpia del DNI en el registre, mecanismes que fan més difícil la falsificació”. No obstant això, ha advertit que un dels principals interrogants és “qui controlarà que les empreses apliquen estos sistemes i que realment funcionen”.

Els especialistes recorden que la prohibició, per si sola, no és suficient. La psicòloga i directora de l’Institut Valencià de Ludopatia i Addiccions No Tòxiques, Consuelo Tomás, ha assenyalat a À Punt que “no només és la prohibició, també hem de plantejar-nos quin exemple estem donant als menors”, i alerta que “ja hi ha xiquets de dos anys als quals se’ls dona un mòbil perquè s’entretinguen”.

Segons Tomás, l’addició infantil i juvenil a les xarxes respon a diversos factors. D’una banda, fisiològics, perquè “la part del cervell que regula l’autocontrol encara no està formada”. De l’altra, el mateix disseny de les plataformes, ja que “les xarxes socials estan preparades per a captar l’atenció, amb molta estimulació visual, i això fa que el potencial addictiu siga cada vegada major”. Per això, defensa una formació més elevada tant a les famílies com als centres educatius: “No podem ajudar els nostres fills si no entenem què és una xarxa social”.

En esta línia, Escobar remarca que “la societat està demanant eixe control i està obligant els governs a fer alguna cosa”, una pressió que amenaça directament el negoci de les grans plataformes tecnològiques. Les xarxes socials obtenen milers de milions d’euros cada any gràcies a la publicitat dirigida a menors d’entre 12 i 16 anys, un públic clau per al seu model econòmic.

El funcionament d’estes plataformes es basa en algoritmes que aprenen els gustos dels usuaris i els oferixen continguts cada vegada més ajustats per a mantindre’ls connectats. L’analista tecnològic Javier Lacort explica a À Punt que es tracta “d’un format molt impactant, però que no dona espai per a desenvolupar idees, tot està comprimit en pocs segons per a mantindre l’atenció activada”. Lacort afegix que, a diferència dels adults, “un adolescent encara està construint la seua identitat, i allò que compartix i com es comunica a la xarxa és molt valuós durant molts anys per a una plataforma”.

La coordinadora d’Unicef a la Comunitat Valenciana, Marlene Perkins, ha advertit a À Punt que “necessitem xiquets i adolescents amb capacitat crítica i consciència dels seus drets”, però lamenta que “ara mateix tenim un internet que no oferix eixes garanties”. Un exemple d’eixa vulnerabilitat el descriu l’exdirectora de Meta, Sarah Williams, en el seu llibre Els irresponsables, on relata com Instagram pot detectar quan una adolescent esborra un selfie per inseguretat i enviar-li, tot seguit, publicitat intrusiva relacionada amb la bellesa, aprofitant moments de fragilitat emocional més elevada.