València aprova el canvi de la denominació de la ciutat a la versió bilingüe ‘Valencia/Valéncia’

El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat este dimarts el canvi de denominació del municipi de València per la versió bilingüe, i la forma Valéncia, amb accent tancat, per a la denominació en valencià. Este acord se sotmetrà a informació pública per un termini de vint dies hàbils, mitjançant un anunci en la seu electrònica del consistori i en el Butlletí Oficial de la Província de València. Una vegada resoltes les al·legacions, l'Ajuntament procedirà a l'aprovació definitiva amb un altre acord que es remetrà al Consell, al qual correspon determinar els noms oficials dels municipis valencians.

L'aprovació del canvi de denominació s'ha portat al ple, perquè (tal com arreplega la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local) este és l'òrgan que té la competència per a iniciar l'expedient d'alteració del nom del municipi amb la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

En el debat polític que s'hi ha generat, el portaveu del grup socialista, Borja Sanjuan, ha lamentat que “el canvi proposat reflectix una subordinació a la cultura espanyola”. “Tot va començar quan Vox va llançar una imatge del nom de València amb l'accent tancat per una bandera d'Espanya, i un missatge clar: la identitat valenciana queda per davall de l'espanyola, sense respectar el dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució estatutària a la qual li correspon resoldre les qüestions lingüístiques”. Sanjuan ha qualificat la proposta de “nacionalista i supremacista, perquè quan la dreta parla de bilingüisme vol dir jerarquia i defén una Espanya sense accents oberts tot i que València és valenciana i continuarà sent oberta”, ha ressaltat.

En la mateixa línia, el regidor de Compromís Pere Fuset ha criticat “el debat suscitat com a arma política. No caurem en eixe parany, no volem immiscir-nos en temes de llengua i generar polèmica on no n'hi ha i no acceptarem lliçons de qui no defén el valencià ni en la Fira de Juliol, una festivitat profundament arrelada a la història de la ciutat”. Pere Fuset ha realitzat una esmena “in voce”. Ha proposat una modificació del text inicial "per a aprovar que es deixe el nom de la ciutat en valencià i que siga l'Acadèmia Valenciana de la Llengua qui determine l'orientació de l'accent".

Finalment, els dos grups que conformen l'equip de govern s'han repartit el temps d'intervenció per a defendre la proposta d’acord inicial. En primer lloc, el regidor popular i delegat d'Acció Cultura, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, ha recordat que “la decisió de l'equip de govern té el suport de l'estudi tècnic d'un reconegut lingüista i acadèmic de l'AVL, Abelard Saragossà, que avala el canvi del nom oficial del municipi, València, per la versió bilingüe, amb la grafia de l'accent tancat en la forma en valencià, en coherència amb la pronunciació tradicional i majoritària dels seus habitants, així com amb els criteris internacionals aplicables en esta matèria”.

José Luis Moreno ha ressaltat que l'equip de govern és partidari del bilingüisme “perquè és un reflex de la ciutat, complix un compromís amb la veritat històrica i defén la pronunciació real de la població”.

Per part seua, en nom de Vox, José Gosálbez, ha reclamat "respecte i reconeixement per a l'espanyol i per al valencià, per a les dos llengües oficials, sense catalanismes", i ha defés l'accent tancat "com aproven institucions com Lo Rat Penat i exigix la dignitat del valencià". "Volem acabar el segrest lingüístic", ha resolt l'edil. 

Bloc de 134 habitatges de protecció oficial a la Torre

D'altra banda, el ple també abordarà la sexta modificació pressupostària que preveu destinar 6,68 milions d'euros per a exercir el dret de tanteig i retracte per a la compra d'un edifici de 134 habitatges a la Torre, per nou milions d'euros. Amb este acord, l'Ajuntament materialitzarà l'anunci de l'alcaldessa, María José Catalá, del dret de compra preferent per a comprar l'edifici per tal de subrogar els contractes de lloguer vigents i, després del venciment, treballar perquè els habitatges passen a estar disponibles com a lloguer assequible.