Una de cada tres mares volia més fills i no els ha tingut per raons laborals o de conciliació

El 34,8% de les mares, és a dir, una de cada tres, desitjava tindre més fills, però no els ha tingut per raons laborals o de conciliació de la vida familiar i laboral. És una de les dades que s’extrau de l'Enquesta de Fecunditat publicada este dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). 

L'enquesta, realitzada a persones d'entre 18 i 55 anys i que dona continuïtat a les de 1977, 1985, 1999 i 2018, analitza els desitjos de maternitat i paternitat i les barreres que dificulten complir-los, entre altres els problemes laborals i de conciliació, la situació econòmica o la vida en parella.

Si analitzem les dades per edats, entre les menors de 35 anys que ja són mares, la principal explicació per no tindre més fills és que encara esperen tindre'n més, mentre que segons puja l'edat guanyen pes els motius laborals i econòmics i els problemes per a conciliar la vida familiar i professional convertint-se en el principal impediment. 

Enfront de les que desitjaven tindre més fills, estan les que no volen tindre cap. Un percentatge que ha augmentat del 12,3% de 2018 al 15,5% en 2025. Així i tot, l’enquesta revela que, malgrat l'augment de les dones que descarten la maternitat, quasi set de cada deu (69%) continuen volent tindre almenys dos fills enfront del 73,6% de 2018.

Per edats, el creixement de dones que no vol tindre cap fill s’ha incrementat especialment entre les de 35 a 39 anys, grup en el qual ha augmentat un 127% respecte a l'enquesta anterior. Per contra, entre les menors de 25 anys el rebuig a la maternitat ha disminuït un 10,1%, però, així i tot, és entre les joves on més dones diuen no voler fills, un 24,2%, un percentatge que baixa a l'11,3% entre les majors de 39 anys.

També hi ha diferències per nacionalitat perquè les dones estrangeres mostren un major desig de tindre tres o més fills i les espanyoles mostren més rebuig a la maternitat.

El motiu que han al·legat les dones sense fills o que no desitjaven tindre'ls és simplement no voler ser mares (el 42,4% de les espanyoles enfront del 37,4% d'estrangeres), encara que entre les espanyoles menors de 25 anys el principal argument és que es consideren massa joves.

Permisos més llargs i ajudes per fill

Com en 2018, les dones situen l'ampliació dels permisos de maternitat i paternitat i les assignacions econòmiques per fills menors de 18 anys entre les principals mesures per a afavorir la natalitat, encara que ha augmentat la demanda d'escoles infantils assequibles i de qualitat per a xiquets de zero a tres anys i ha descendit la de flexibilitat horària laboral per als pares.

No obstant això, quasi una de cada cinc dones (19,4%) considera que la natalitat no hauria d'incentivar-se, 4,2 punts més que en 2018.

Els homes tenen desitjos similars als de les dones: la majoria vol dos fills, encara que són menys els que aspiren a tindre tres o més.

Entre aquells que van tindre menys fills dels desitjats, les dificultats econòmiques, laborals i de conciliació són les raons més freqüents (el 38,3%), si bé en els menors de 30 anys eixe percentatge es dispara fins al 67,5%, 50,9 punts més que en 2018.

A diferència de les dones, els homes situen com a principal incentiu les assignacions per fills menors de 18 anys, per davant de l'ampliació dels permisos de maternitat i paternitat.

Creix la reproducció assistida

L'enquesta mostra també un augment de la reproducció assistida, ja que el 6% de les dones de 18 a 55 anys contesta que s'ha sotmés alguna vegada a un d'aquests tractaments, un 11,9% més que en 2018.

El percentatge augmenta amb l'edat i aconsegueix el 9,6% entre les quals tenen entre 40 i 44 anys. Les espanyoles recorren a estos tractaments quasi el doble que les estrangeres, un 6,6% enfront d'un 3,6%.