Una de cada quinze dones patix depressió postpart l’any després de donar a llum

Aproximadament una de cada quinze dones al món (el 6,8%) patix depressió postpart l'any després de donar a llum, mentre que una de cada setze (6,2%) la patix en l'embaràs, segons una revisió sistemàtica publicada este divendres en la revista científica The Lancet Psychiatry.

L'anàlisi revela també que la prevalença de la depressió postpart (denominada trastorn depressiu major o TDM) és més alta les primeres dos setmanes posteriors al part (8,3%) i es va mantindre més elevada per a la gestant que per a la resta de la població durant tot l'embaràs i un any després del part. El TDM és un diagnòstic relativament comú durant l'embaràs i l'any posterior al part, però comprendre'n l'abast real global ha sigut difícil.

Este trastorn mental, que té símptomes més greus que els de l'anomenada tristesa postpart o baby blues, causa tristesa profunda, pèrdua d'interés, dificultats per a fer front al dia a dia i fatiga extrema, entre altres.

Estimacions prèvies han suggerit que la prevalença de la depressió durant i després de l'embaràs està entre el 14% i el 17%, però estes xifres són sovint poc fiables perquè es basen en mètodes inconsistents, segons els autors de la revisió liderada per Alize J. Ferrari, de la universitat australiana de Queensland.

La revisió analitza la incidència del TDM durant l'embaràs, el peripart (el moment de just abans i després del part) i el primer any després del naixement del xiquet. També avalua com els estudis previs han mesurat o quantificat la depressió.

Amb dades de 780 estudis sobre més de dos milions de dones i xiquetes d'entre 10 i 59 anys de noranta països, van descobrir que les ferramentes de detecció basades en símptomes utilitzades comunament poden sobreestimar les taxes de TDM entre un 71% i un 122% en comparació amb els diagnòstics clínics complets.

Millor detecció, prevenció i tractament

Davant d'estes dades, els autors d’este estudi demanen millor detecció, prevenció i tractament del TDM en l'atenció materna rutinària i subratllen que les primeres setmanes després del naixement són crítiques per a ajudar les mares.

Per a la professora titular del departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Sevilla i en l'Institut de Biomedicina de Sevilla (IBIS), Emma Motrico, el treball no només mostra que la depressió està present tot l'embaràs, sinó que a més assolix "el punt màxim dos setmanes després de donar a llum i es manté tot el primer any postpart", amb un "impacte devastador" per a la mare, el bebé i tota la família.

Motrico, com a solució, proposa integrar la salut mental en els servicis d'obstetrícia a través de protocols clars de prevenció i tractament i desenvolupar guies clíniques basades en l'evidència científica.

Per a Eduard Vieta, catedràtic, cap del servici de Psiquiatria de l'Hospital Clínic de Barcelona i investigador del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental, este treball confirma que l'embaràs és un període amb més risc psiquiàtric que altres moments.

Per això, lamenta l'escassetat de programes especialitzats a Espanya per a atendre la salut mental de la dona en esta etapa crítica i critica que la majoria de les pacients no reba una atenció integral que protegisca tant el seu benestar com el vincle d'inclinació amb el nounat, "que és vital per al desenvolupament emocional futur", apunta.