El Suprem confirma la presó permanent revisable per a l’home que va matar el fill d'onze anys a Sueca

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a presó permanent revisable imposada a l'home que va assassinar el fill d'onze anys a ganivetades a Sueca (Ribera Alta) el 3 d'abril del 2022.

Així les coses, la sala penal de l'alt tribunal ha desestimat el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que va confirmar la condemna que li va imposar el tribunal del jurat de l'Audiència Provincial de València per un delicte d'assassinat “hiperagreujat” a causa de la traïdoria i l’acarnissament que es va perpetrar sobre el menor, amb l’agreujant de parentiu i discriminació per raó de gènere i delicte de lesions psíquiques. A més, l'home va ser condemnat a sis anys i vint dies de presó per delictes de maltractament habitual, amenaces, maltractaments i trencament de condemna en l'àmbit de la violència de gènere.

Segons els fets provats, el menor, que estava a casa del pare, va enviar un missatge de WhatsApp a la mare a les 14:04 hores per a dir-li si podia anar a arreplegar-lo. Després, la dona va intentar en diverses ocasions posar-se en contacte amb ell telefonant-li al mòbil, però no va obtindre resposta. Deu minuts més tard, el pare va permetre que el fill responguera a la telefonada de la mare mentre l'acoltellava. Els fets provats arrepleguen que va matar el fill per a causar “el dolor més gran de tots els imaginables a l'exdona” i que va ser “el colofó del seu desig de dominació masclista contra ella mantingut al llarg del matrimoni”.

El Suprem considera que no hi ha prova suficient d'una alteració psíquica, permanent o episòdica, que poguera afectar la capacitat de culpabilitat del recurrent, que en el seu recurs reclamava l'aplicació d’eixe eximent. Afirma que la defensa “es limita a suposar que donada la bona relació prèvia de l'acusat amb el fill, la seua reacció violenta no va poder tindre una altra explicació que un trastorn mental transitori, però els informes mèdics aportats se situen en la direcció contrària”.

De la mateixa manera, rebutja aplicar l'atenuant de confessió reclamada pel recurrent en un altre motiu del seu recurs. Raona que, en este cas, “no va existir una confessió total en la mesura en què el recurrent ha pretés justificar la seua acció en l'existència d'un trastorn mental i l'admissió d'haver donat mort a la víctima tampoc ha suposat un acte de col·laboració, ja que el reconeixement es va realitzar davant del descobriment dels fets pels agents de policia, quan resultava pràcticament impossible negar l'autoria”.

Finalment, la sala tampoc aprecia l'atenuant de reparació del mal. En la seua sentència indica que no hi ha hagut una reparació efectiva, sinó que l'acció del recurrent es va limitar a un oferiment de reparació en assenyalar que atorgaria poders per a efectuar la donació de l'immoble de la seua propietat a la mare, però no hi ha prova que eixa donació tinguera lloc.

“És significatiu que ni tan sols s'aportara a actuacions l'escriptura notarial d'atorgament de poders per a verificar la seua existència i el seu contingut real, com també que no compareguera a judici el pare de l'acusat per a confirmar la seua existència. Per tant, no consta que l'oferiment realitzat fora real i no existeix cap acte de reparació efectiva, d'ací ve que el motiu ha de decaure”, subratlla la sala.

El tribunal ha estat format pel president de la sala en funcions, Andrés Martínez Arrieta, i els magistrats Manuel Marchena, Vicente Magro, Susana Polo i Eduardo Porres (ponent).