El supervivent de l'Aquarius Moses Von Kallon: "Sóc un valencià més, un ciutadà que vol millorar les coses"
L’Injuve li concedeix el Premi Nacional de Joventut en Drets Humans, per implicar-se en la lluita pels drets laborals, socials i polítics de les persones migrants, especialment de les dones
Moses Von Kallon, de 30 anys, fundador de l'Associació de Supervivents de l'Aquarius, ha rebut el Premi Nacional de Joventut 2024 en categoria de drets humans, que concedeix l'Institut Nacional de Joventut i Infància (Injuve). Ha assegurat que ara és "un valencià més, un ciutadà que vol millorar les coses, amb moltes dificultats i limitacions, i que lluita per aconseguir un somni millor", mentre recorda el seu periple a bord del vaixell de salvament humanitari que el va rescatar al Mediterrani, amb 628 persones més.
El guardó se li lliura pel compromís social en la defensa dels drets humans, la implicació en favor dels drets laborals, socials i polítics de les persones migrants —especialment de les dones— contra el racisme i la discriminació, i per l'erradicació de la pobresa.
Des de l'activisme social i la incidència política, Von Kallon treballa pels drets i la inclusió de les persones migrants i refugiades, a més d'impulsar la convivència intercultural de tota la societat com a eina per a combatre els discursos d'odi i racistes.
El jove, natural de Sierra Leone i "valencià de cor", va arribar a Espanya fa més de sis anys i ha fundat i presideix l'ONG Supervivents de l'Aquarius per a oferir acompanyament, formació i assessorament gratuïts a persones d'origen migrant. Ha reconegut que el més dur ha sigut la integració, perquè no coneixia ningú, tampoc parlava la llengua, ni sabia com homologar els seus títols o buscar un treball. Conta també que amb els anys, ha canviat molt de mentalitat, perquè no esperava trobar "discursos d'odi, com que venim ací a furtar", perquè, insisteix Von Kallon, "nosaltres estem ací per a viure, com qualsevol altra persona".
El guanyador del Premi Nacional de Joventut en Drets Humans ha defensat que "tot el que passa ací, no només afecta els espanyols, també ens ho fa a nosaltres directament o indirectament", com la DANA, ja que "també ho hem perdut tot, o tenim amics i familiars que els ha afectat", ha assegurat.
En el vessant positiu, Von Kallon assegura que "València obri les portes" i ressalta "el caràcter de la gent d'ací". "Només falta obrir les administracions", ha apuntat. Així i tot, per a Von Kallon, els valencians "han canviat com soc: valencià, d'ací", ha afegit.
Per evitar els dicursos d'odi, actualment fa activitats en centres educatius amb l'objectiu de sensibilitzar alumnat, professorat i famílies. És membre del Consell Valencià per la Migració, organisme assessor de la Generalitat, i un dels quinze defensors de drets humans seleccionats arreudel món per a cursar el programa formatiu per a Defensors de Drets Humans de l'ONU-UNARC.
Més llegit
-
Fins a 3.700 euros anuals per anar a treballar en bici: la mesura belga que proposen copiar a Espanya
-
Detenen el jove que va intentar matar un home a tirs prop del Palau de Congressos
-
La caiguda global de Microsoft deixa en tot el món usuaris sense correu electrònic des de dijous
-
L’alacantí Yerai Cortés guanya un Latin Grammy en una gala coronada per Rosalía
-
"Em van robar la infància”: el calvari de xiquets neerlandesos derivats a un centre d'acollida d'Aspe
-
Compromís - Front Valencià afirma ser el "vot útil" dels interessos de la Comunitat Valenciana