La Fe fa el primer trasplantament robòtic de renyó entre pacients vius a la Comunitat Valenciana

La solidaritat infinita d’una mare, la necessitat quasi vital d’una filla i, per a connectar les dos, la precisió d’un robot que ha permés fer una cirurgia pionera a la Comunitat Valenciana en els trasplantaments renals entre vius. Han sigut les circumstàncies d'Isabel Navalón, amb un problema de renyó que l’havia abocada, per segona vegada en la vida, a un trasplantament; a sa mare, que no va dubtar a donar-li’n un i al servici d’Urologia de la Fe de València, que lidera el doctor Alberto Budía, plenament satisfet per la precisió que implica utilitzar un robot en operacions com estes. À Punt ha pogut conéixer, en exclusiva, els detalls d’esta intervenció pionera, que obrirà un nou camí en l’àmbit de la nefrologia, i també parlar en la donant i la receptora d’esta mostra d’altruisme incondicional.

Isabel Navalón quasi havia oblidat el fet de visitar assíduament una sala de diàlisi. La va freqüentar des d’adolescent, quan es va agreujar un problema de renyó diagnosticat des dels tres anys. Després de quatre mesos de sessions de diàlisi, als 17 anys, Isabel va rebre un primer gest de solidaritat en forma de renyó. Este nou òrgan implantat li va canviar la vida. “Vaig tornar a tindre una vida totalment normal, fins i tot vaig poder ser mamà”, relata davant de les càmeres d’À Punt.

Però una visita al nefròleg va truncar esta tranquil·litat. L’òrgan rebut s’havia deteriorat i calia tornar a la diàlisi. “Anar cada dos dies a diàlisi limita molt, i més quan tens una xiqueta de tres anys, et condiciona molt la vida”, admet. És en eixe moment quan torna a planejar sobre la consulta la possibilitat d’un trasplantament renal, encara que amb un problema: “La llista d’espera era de cinc a deu anys”, conta.

És en eixe moment quan sa mare, sense dubtar-ho, pensa en allò que va pensar quan la seua filla, encara adolescent, estava a l’espera d’un renyó: donar-li’l. “No ho vaig dubtar. Si el meu renyó servia, el meu renyó era de la meua filla”, conta davant el micròfon d’À Punt María Isabel Lluch, mare d’Isabel. “Si l’havia parida una vegada, l’anava a parir dos. Li anava a donar la vida de nou”, afirma contundent.

Ara bé, esta entrega incondicional d’Isabel va topar amb el rebuig de la seua filla. “Tenia por que li passara alguna cosa, que li comportara algun problema de salut a ella. Ma mare era una dona jove encara, jo tinc altres dos germanes, i jo volia curar-me, però no a costa que li passara alguna cosa a ma mare”, recorda esta pacient de nefrologia.

Isabel Lluch, amb eixa intuïció maternal que tants problemes soluciona, va trobar una escletxa per convéncer-la: “Si tu veieres la teua filla malalta, què faries? Posa’t en el meu lloc”. Va ser el detonant perquè Isabel acceptara la donació.

A partir d’eixe moment, múltiples proves mèdiques, “de tota classe, per a revisar-te totes les funcions del cos” -com puntualitza la mare- una anàlisi psicològica i, fins i tot, una declaració firmada al jutjat per a reconéixer la voluntarietat de l’acte van portar a mare i filla, vora un any després, al quiròfan de La Fe de València.

Amb els braços robòtics es poden fer moviments articulats perfectes, la unió entre l’uréter i la bufeta és molt precisaAlberto Budía - Cap del servici d'Urologia de l'Hospital la Fe

I allà, a més de l’equip mèdic del servici d’urologia, i junt amb el nefròleg Alberto Budía, debutava a La Fe un estret col·laborador, un robot, que en paraules d'este doctor, ajuda especialment per la precisió. “Amb els braços robòtics es poden fer moviments articulats perfectes, la unió entre l’uréter i la bufeta és molt precisa”, explica en exclusiva per a À Punt. A este avantatge, s’afig que és una tècnica menys invasiva per al pacient, evita operacions posteriors i fa que l’estada mitjana del pacient al centre hospitalari s’acurte.

“La recuperació no va tindre res a vore amb l’anterior trasplantament. L'endemà quasi no tenia dolor, vaig poder caminar sense problema i durant els sis dies en què vaig estar ingressada en l’hospital no vaig presentar explicacions”, explica Isabel.

Això sense oblidar, com apunta el doctor Budía, la comoditat que aporta per al cirurgià operar amb este aparell: “Estàs assegut, movent el robot, amb una operació més ergonòmica, cosa que resta cansament i càrrega per al cirurgià”, admet.

Ma mare m’ha donat la vida per segona vegada. M’ha tornat a donar l'oportunitat de continuar endavant sense passar per deu anys de llista d’esperaIsabel Navalón - Pacient intervinguda amb la nova técnica de la Fe

Amb estos resultats, de plena funcionalitat mèdica, de millores en la recuperació per al pacient i de precisió, l’operació d’Isabel Navalón ha obert la implantació d’esta tècnica en les intervencions de renyons entre vius d’este centre hospitalari i, per tant, de la sanitat valenciana.

“Ma mare m’ha tornat a donar la vida per segona vegada. Mai li ho podré agrair prou. M’ha tornat a donar la vida, una altra oportunitat de continuar endavant sense passar per eixos deu anys de llista d’espera”, relata, plenament recuperada, Isabel. Tampoc escatima en paraules d’agraïment per a l’equip mèdic que la va escollir per aplicar la nova tècnica.

Sa mare, per la seua banda, trasllada un missatge clar a qui estiga en una situació semblant: “És una satisfacció grandíssima com a mare. Tots els que tinguen malalts renals en el seu entorn, que s’ho plantegen”, afirma rotunda.