Què és el sistema VioGén i per què falla?

Els dos últims assassinats masclistes a Madrid i Sagunt posen el focus en el sistema VioGén, de protecció a les dones, perquè ambdues hi havien estat, però ja no hi estaven en el moment que les mataren. Les dones víctimes de la violència de gènere entren dins del sistema VioGén en el moment en què es posa una denúncia. Després, si hi ha una condemna, el que era una mesura cautelar es converteix en una pena amb una duració determinada, explica la fiscal de Violència de Gènere de la Comunitat Valenciana, Susana Gisbert. 

Des que hi ha una sentència que condemna l’agressor fins que aquest la compleix per complet, la dona sobre la qual ha exercit violència té una orde de protecció contra ell. Però una vegada exhaurida la pena, l’orde de protecció acaba i la víctima deixa d’estar en el sistema. Ocorre el mateix quan hi ha una absolució, com és el cas de la dona assassinada a Madrid. 

Gisbert afirma que les ordes funcionen i fan el seu paper mentre estan vigents. De fet, cap de les dues dones ha sigut assassinada mentre estaven en vigor, sinó que ha sigut després, quan ja no hi havia ordre. 

Una vegada la dona deixa d’estar sota la protecció del sistema VioGén i, si hi ha noves agressions, ella o qualsevol persona del seu entorn “pot i deu” contar-ho i tornar a denunciar, insisteix la fiscal.

Un altre cas és si hi ha risc per a la dona, però no hi ha cap delicte. En aquest cas, diu Gisbert, la justícia no pot actuar i tampoc es pot allargar una pena perquè va en contra de l’estat de dret. Però, hi ha altres opcions i altres tipus de vigilància cap a les dones. Això obri un escenari en què les administracions implicades han de prendre mesures.