Ricard Martínez, expert en ciberseguretat: "En vint anys Espanya no ha desenvolupat eines per a validar l'edat en internet"

El comité d'experts plantejat pel govern espanyol per a garantir la seguretat de la infància i l'adolescència en el ciberespai i limitar l'accés dels menors d'edat a la pornografia ja ha començat a caminar. Creat a proposta del Ministeri de Joventut i Infància, està integrat per cinquanta persones amb coneixements específics en àmbits com són la tecnologia, pediatria, psicologia, igualtat de gènere, ciberseguretat, consum o dret.

El valencià Ricard Martínez, professor de Dret Constitucional a la Universitat de València (UV) i director de la càtedra de Privacitat i Transformació Digital, és un dels noms d'aquest gabinet que tindrà com a missió desenvolupar en un termini de sis mesos ferramentes que protegisquen la xicalla i els joves dels riscs d'internet i, alhora, dotar el professorat d'escoles i instituts amb ferramentes per a vetlar per la seguretat dels estudiants en l'entorn digital.

Perquè tot i la prohibició teòrica, les xifres sobre consum pornogràfic a Espanya fan feredat: el primer contacte és a l'edat de huit anys i poden acumular-ne entre 1.000 i 5.000 hores abans de complir els vint.

En aquest escenari, la prioritat és aconseguir mecanismes que garantisquen la identificabilitat i la validació de la identitat dels menors en internet, ha apuntat Martínez. De fet, ha matisat, l'obligació de verificar l'edat en els menors existeix als Estats Units des del 1998 i a Espanya des del 2007. "El problema és que en vint anys no hem desenvolupat les eines per a fer-ho viable, i per això és absolutament urgent", ha puntualitzat tot seguit. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ja ha proposat una metodologia, però correspon a les empreses i al govern espanyol impulsar les condicions perquè tot açò es complisca.

Però, com es podria identificar els menors en el ciberespai? L'expert recomana dotar-los d'identitat digital com als adults, i per a això cal un recurs electrònic com un segell, certificat o signatura electrònica. El procés no és massa complicat, només requereix que a l'altra banda l'empresa que aporta les condicions de validació es connecte i faça efectiva la identificació digital. "Ara per ara, el problema més greu a internet no està tant en el registre d'un menor en un servei determinat del qual pot gaudir, com a evitar que es connecten en els llocs que no haurien d'entrar" ha subratllat el jurista, que posa com a exemple el laberint de les xarxes socials.

Les ferramentes digitals per a regular l'accés dels menors han d'anar acompanyades amb un marc legal que protegisca la privacitat d'aquests i que marque els límits de les empreses. Encara no se sap exactament com serà la llei en què treballa el govern espanyol, però Martínez ha remarcat que sovint aquestes normes "incorporen un aparell sancionador que fa que les entitats s'hi ajusten i les complisquen", per la qual cosa seria previsible esperar un text en aquesta direcció.