Sacerdots estrangers per a compensar la falta de vocacions en l'Església

Cada any s'ordenen a València menys rectors. Aquesta manca de vocacions ha mogut l'Església catòlica a buscar-los a l'estranger: només a l'arxidiòcesi de València n'hi ha 140. Ajuden a cobrir la falta de sacerdots autòctons, i mentre, amplien la seua formació religiosa.

Alejandro Henao és un d’aquests retors que arribà de Colòmbia fa dos anys i ara atén a Sueca i als Marenys. “És una oportunitat viure aquesta experiència, em permet aprendre molt i compartir la meua fe”, comenta Henao. “Des del primer moment m’han fet sentir com a casa”, afegeix.

Un altre exemple el trobem en Celeus Nshimirimana, un diaca de Burundi que arribà ara fa tres anys. Actualment exerceix a tres pobles: Beniarrés, l’Orxa i Gaianes. “A poc a poc quan et familiaritzes amb la cultura veus que és la mateixa Església”, comenta Nshimirimana. Però afirma que també l'estada l'ajuda a "aprofundir en els estudis de teologia".

La majoria venen de Burundi, el Brasil o Veneçuela i són la solució temporal a la falta d'eclesiàstics. Luis Molina, delegat per al clero de l’arxidiòcesi de València, explica que “hui dia s'ordenen de cinc a deu sacerdots cada curs, i l'ideal seria uns 20 o 30 per a anar cobrint les necessitats. Fa trenta anys se n’ordenaven entre 40 i 60 per any”.

Quan Henao i Nshimirimana acaben la formació tornaran a casa i n'arribaran més que en prendran el relleu. Una mostra més que la globalització també ha arribat a l'Església catòlica.