Com es regenerarà el terreny cremat a Teresa de Cofrentes?

L'incendi més gran que han patit enguany les nostres muntanyes ha sigut el que es va declarar el 13 d’agost a Teresa de Cofrentes arran d’un llamp latent. El foc va calcinar unes 500 hectàrees després de dos dies cremant. Ara, una vegada extingit, és moment de fer el diagnòstic per a dissenyar una estratègia de futur. En això estan experts els investigadors del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (Ceam), que des del 1991 estudien els incendis des de tots els punts de vista.

El 13 d'agost un llamp causa un incendi al terme de Teresa de Cofrentes. El foc s'estén i afecta unes 500 hectàrees. Després de dos dies i amb l'ajuda de la pluja el foc queda estabilitzat. Ara és moment de pensar en la regeneració.

“És una zona de pi adult i, probablement, la regeneració serà bona. Les pinyes s’obrin després del foc i alliberen les llavors”, explica Víctor Santana, investigador del CEAM.

No obstant això, ara el risc més gran en la superfície afectada és l’erosió, sobretot si hi ha precipitacions intenses en zones on no haja quedat res de vegetació. Per això els tècnics treballen ara en la identificació de les zones en pendent. “Com que no hi ha vegetació, la capacitat d’arrossegament de l’aigua és més alta, per això hem de detectar les zones on este risc és major”, afirma Santana.

Risc per als aqüífers

Un altre problema habitual és que els rius i els rierols arrosseguen la cendra i que es puga filtrar als aqüífers.

Dos setmanes després de l'incendi, ja han començat a eixir els primers rebrots en la superfície cremada a Teresa de Cofrentes: “La vegetació mediterrània està adaptada a estes pertorbacions, es regenera després de l'incendi”, argumenta l’expert del CEAM.

Els investigadors no han fet més que començar el treball. Cada zona té unes característiques diferents, i per això les receptes canvien en funció del terreny. La primera opció és deixar que la natura actue.