El PP demana díhuit anys de presó per a Jorge Rodríguez i dos exgerents de Divalterra

El grup popular en la Diputació de València ha demanat díhuit anys de presó i altres quinze d'inhabilitació per a l'expresident de la corporació provincial i actual alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, pels delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, tràfic d'influències i organització criminal, dins del cas Alqueria en el qual exerceix d'acusació.

El Partit Popular sol·licita la mateixa condemna per als exgerents de l'empresa pública Divalterra, José Ramón Tiller (pel PSPV) i Agustina Brines (per Compromís). A més, reclamen quinze anys de presó i multa de 4.800 euros per a l'excap de gabinet de Rodríguez en la Diputació, Ricard Gallego; per a un altre assessor, Manuel Reguart; per al lletrat assessor de Divalterra, Jorge Cuerda; un altre dels exgerents, Vicent Xavier Simón, i per a les huit persones afins als dos grups polítics que suposadament van ser contractades de manera irregular, pels mateixos delictes.

Pel delicte de tràfic d'influències reclama per a tots ells el pagament d'una multa de 2.244.191,60 euros, segons consta en l'escrit d'acusació del PP.

Cas Alqueria

El cas Alqueria se centra en les contractacions presumptament irregulars d'alts directius en l'empresa pública Divalterra (antiga Imelsa) amb l’objectiu d’afavorir a persones afins del PSPV i Compromís. Rodríguez va ser detingut el 27 de juny de 2018, quan ocupava el càrrec de president de la Diputació de València, institució de la qual va dimitir al juliol. Si més no, es va mantindre com a alcalde d'Ontinyent, càrrec que va revalidar en les municipals del juny de 2019 amb La Vall Ens Uneix, després de deixar a l'abril del mateix any el PSPV.

En el seu escrit, el PP sosté que Rodríguez, una vegada nomenat president de la Diputació i seguint un “pla preconcebut”, va organitzar una distribució o repartiment d'àrees de l'empresa pública, “assignant en aquest irregular esquema un repartiment de les àrees de gestió per afinitats polítiques vinculades al PSPV i a Compromís i no per raons professionals”.

Així, asseguren que amb Rodríguez al capdavant de Divalterra es van crear deu places d'alta direcció en l’empresa pública, on abans només n'hi havia una. Segons els populars, aquests nomenaments de personal d'alta direcció es van fer perquè ocuparen un “càrrec fictici o simulat, sense funcions pròpies de l'alta direcció” en termes legals i jurisprudencials i van ser nomenats i retribuïts “exclusivament per la relació de confiança política i d'afinitat amb els partits que conformaven l'equip de govern de la Diputació provincial”.