Directes
Ara en la televisió
LA BANDA
Ara en la ràdio
L'HORA DE LA CULTURA

El planeta registra l'augment més gran de CO₂ en l'atmosfera des que hi ha registres

L'ús de combustibles fòssils, unit als incendis i la pèrdua de capacitat d'absorció dels boscs i els ocenas, ha disparat a nivells rècord la concentració del principal gas d'efecte hivernacle

Contaminació atmosfèrica en una ciutat / Shutterstock

Els nivells de diòxid de carboni (CO₂) en l'atmosfera emessos per l'ésser humà es van disparar en el 2024 i van arribar a un nou rècord, cosa que augura que el planeta continuarà experimentant un augment de les temperatures a llarg termini. És la preocupant conclusió extreta de l'últim informe de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), que ha constatat que la concentració del principal gas causant de l'efecte hivernacle —responsable del calfament global—, ha marcat l'any passat un increment sense precedents, el més gran des que començaren els mesuraments moderns en el 1957: 3,5 parts per milió (ppm). La xifra contrasta amb el ritme de creixement anual registrat el 2011, 0,8 pp, que ha anat accelerant-se progressivament. Com a resultat d'esta dinàmica, el nivell mitjà anual de CO₂ mesurat en l'atmosfera a través d'una xarxa d'estacions de monitoratge va ser de 423,9 ppm l'any passat, enfront de 377,1 ppm vint anys abans.

Les raons principals d'esta tendència són les emissions de CO₂ provinents dels combustibles fòssils, així com dels incendis forestals, segons consta en el Butlletí de gasos d'efecte d'hivernacle publicat este dimecres. També ha sigut una causa la menor capacitat dels ecosistemes terrestres i de l'oceà per a absorbir el carboni.

Aproximadament la meitat del diòxid de carboni que s'emet es queda en l'atmosfera i la resta l'absorbixen els ecosistemes terrestres i els oceans de la Terra. Però, a mesura que augmenta la temperatura global, els oceans n'absorbixen menys. La raó és que a temperatures més altes la solubilitat del mar baixa. Quant als depòsits terrestres, les sequeres persistents afecten la capacitat d'absorció, que també es reduïx durant els anys del fenomen del Niño, com va ser 2024.

S'espera que estes noves dades siguen un dels temes de debat dels dirigents mundials quan es reunisquen al Brasil amb ocasió de la Conferència sobre Canvi Climàtic de l'ONU el mes vinent. “La calor atrapada pel CO₂ i altres gasos d'efecte d'hivernacle està provocant fenòmens meteorològics més extrems, així que reduir les emissions és essencial no sols per al clima, sinó també per a la seguretat econòmica i el benestar de les comunitats”, ha sostingut la sotssecretària general de l'OMM, Ko Barrett, després de la publicació del butlletí.

Però, a més del CO₂, les concentracions de metà i òxid nitrós, el segon i tercer gas més importants d'efecte d'hivernacle de llarga duració relacionats amb activitats humanes, respectivament, també han aconseguit nivelles rècord. El metà és responsable aproximadament del 16% de l'efecte de calfament sobre el clima i té una vida útil d'aproximadament nou anys. El 40% és emés a l'atmosfera per fonts naturals —per exemple, aiguamolls— i al voltant del 60% prové d'activitats humana —ramaderia, agricultura explotació de combustibles fòssils, abocadors i crema de biomasses—. En tercer lloc, com a gas d'efecte d'hivernacle de llarga duració està l'òxid nitrós, provinent tant de fonts naturals com d'activitats humanes —crema de biomassa, ús de fertilitzants i processos industrials.

També et pot interessar

Veure totes les activitats