Nova querella a Paterna per crims contra la humanitat en el franquisme: “Al meu besoncle el van matar per venjança”

Juan Canet, un agricultor de Cullera, va ser assassinat amb 24 anys el 1941. I ara, més de huitanta anys després, la seua besneboda, Patricia Canet, ha presentat una querella, que se suma a les més de 115 interposades per crims contra la humanitat durant la dictadura franquista: “Al meu besoncle el van matar per venjança. Davant de la impossibilitat d'actuar contra un altre membre de la família, el van assassinar a ell. El meu avi estava en la guerra i l'altre germà havia fugit a França quan va esclatar la contesa”, ha explicat.

Així ho ha manifestat en la roda de premsa que ha oferit este dimarts en la qual ha estat acompanyada per Aràdia Ruiz, advocada de la cooperativa El Rogle, i Lucila Aragó, en representació de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra Crims del Franquisme (CEAQUA). També han assistit a l'acte la diputada del PSPV Mercedes Caballero i la diputada de Compromís Isaura Navarro. 

Canet, també presidenta de l'Associació de Familiars de la Fossa 146 del cementeri de Paterna, ha indicat que ha presentat la querella als jutjats de Paterna per l'assassinat i desaparició forçada del seu besoncle. És una de les 2.238 persones soterrades a les fosses comunes de la necròpoli de l’Horta Sud. La querella se suma a les més de cent presentades a tot l'Estat que exigeixen la investigació judicial de crims franquistes, que continuen impunes. 

Patricia ha contat que el seu besoncle no tenia afiliació política, social ni sindical. Era un agricultor de Cullera, de família humil, que després de la guerra va ser condemnat a la presó “en un jutjat sense garanties i amb delictes totalment inventats. Després va ser assassinat i fet desaparéixer el 1941”, ha explicat. Ha indicat que va ser una “cruel venjança veïnal” perquè “un feixista va entrar a sa casa al crit ‘d’algú en esta casa ha de morir’”. “Normalment —ha afegit— es denuncia la desaparició de persones vinculades a partits, associacions o amb una ideologia, però, en este cas, va ser una venjança”.

En el juí sumaríssim, el van acusar “d’adhesió a la rebel·lió” i de participar en l'assassinat d'un capellà de Cullera. “Però és mentida, perquè en tots els expedients de tots els familiars amb els quals he pogut parlar s'acusa els afusellats d'assassinar un capellà. Sabem que els juís no tenien cap garantia, i menys les acusacions”, ha asseverat.

La fossa en la qual suposadament estava el cos es va obrir, però no estava. Només van trobar tres cadàvers dels tretze que havia d'haver-hi, “i això agreuja més la situació de desaparició”, ha indicat Patricia. “Ara vull afegir el meu granet d'arena i que, a poc a poc, cada vegada es faça un pas més per a aconseguir justícia i s'arribe al port esperat, de moment utòpic, per a declarar els assassinats del franquisme com a crims contra la humanitat”, ha reivindicat.