Només el 6% dels habitatges de lloguer accepten mascotes

A la Comunitat Valenciana hi ha cada vegada més persones que comparteixen casa amb animals, però, per contra, la realitat del mercat immobiliari no creix en la mateixa direcció. Només el 6% dels habitatges que s'anuncien per a lloguer accepten mascotes; per això, trobar un habitatge adequat és per a moltes famílies missió impossible. 

En aquesta situació estan Irene i Núria, que fa uns mesos van decidir llogar un pis juntes. La companyia de la seua gossa Nina, els ha suposat un entrebanc. “Hem telefonat per a anar a veure pisos i ens han dit que no. Ens solen preguntar per la gossa: mida, raça, pes, edat…”, explica una d'aquestes veïnes de València.

Davant d'aquesta realitat diversos mecanismes intenten solucionar la situació. “Hi ha casos que es poden salvar amb una assegurança de responsabilitat civil, que a més és molt barata”, explica Nora García, presidenta de l’Associació d’Empreses Immobiliàries. “També hi ha la possibilitat d'entregar una fiança com a garantia addicional depenent del perill que puga suposar l'animal”, afegeix.

Però aquesta opció suposa una càrrega econòmica més que moltes persones candidates a llogar no poden assumir. Per als professionals del dret animal es requereix un canvi de mentalitat. Com afirma Amparo Requena, advocada animalista, “els animals són part de la família i no monstres que vagen a destrossar-te la casa”.

Però, què passa quan llogues primer l’habitatge i després adoptes l'animal?  “Si hi ha una clàusula que prohibeix la tinença d'animals i la persona llogatera porta un animal a casa, podria ser una causa per a la resolució del contracte”, afirma García. En canvi, si no ho especifica, el propietari no podria emprendre cap acció.