Major vigilància sobre els maltractadors: la clau per a previndre la violència vicària

Arran del segrest de les dos xiquetes de Tenerife i de la sèrie documental sobre la vida de Rocío Carrasco s’ha posat damunt la taula el concepte de violència vicària, un tipus de violència masclista encunyat per la psicòloga Sonia Vaccaro que consisteix en la instrumentalització dels fills i filles per a continuar el procés de violència de gènere contra la mare. L’extrem d'aquesta violència és l’assassinat de les criatures, explica la presidenta de l’associació Alanna, Chelo Álvarez.

Segons ha explicat la fiscal de violència de gènere i fiscal delegada de delictes d’odi de la Comunitat Valenciana, Susana Gisbert, en declaracions en À Punt, no va ser fins al 2018 quan un home de Castelló va assassinar les seues dues filles quan aquest tipus de violència va començar a considerar-se oficialment violència de gènere. Fins a aquell moment, si no hi havia un acte violent expressament dirigit contra la mare, no es parlava de violència de gènere, sinó de violència de cara a les xiquetes i xiquets.

Ara, amb la nova llei de protecció a la infància, que està a punt d'aprovar-se, es contempla fer una atenció especialitzada a aquestes criatures que les expertes coincideixen en que és molt necessària. 

Lara Esteve, magistrada especialitzada en violència de gènere assegura que, encara que les criatures patisquen en els casos de violència masclista cap a la mare, tenen unes circumstàncies pròpies i han de ser valorades de manera individualitzada.

Extremar la vigilància sobre el maltractador

Per a previndre els casos de violència vicària cal posar el focus en el maltractador sobretot durant els dies en què té la custòdia de les xiquetes i els xiquets, i revisar els convenis o els règims de visites. Com explica Gisbert, no es tracta de prohibir completament les visites, sinó d’arribar a un terme intermedi en el que siguen controlades. 

Amb sis assassinats masclistes a Espanya durant l’última setmana, cinc dones i un menor, fill d’una d’elles, les associacions d'atenció a les dones com Alanna alerten d'un repunt dels casos. Segons la seua presidenta, aquest increment dels assassinats, que és la forma definitiva de violència masclista, es deu a la disminució de les mesures restrictives que fan que les dones puguen tornar a eixir al carrer i el maltractador senta que té menys control sobre elles. 

En aquest sentit, la fiscal alerta que cal trobar una forma de transmetre a les dones quines son les seues opcions per a denunciar la violència masclista i aconseguir protecció contra el maltractador, perquè en cas contrari es corre el risc que no denuncien. I, per molt que a vegades els protocols contra la violència de gènere no funcionen, com va reconéixer la ministra d’Igualtat, Irene Montero, en una entrevista a À Punt, és molt important que les dones o el seu entorn alerten les autoritats per a que l’estat les puga protegir i perseguir el maltractador.