L'evolució de l'incendi permet tornar a casa a mil veïns de sis municipis, després de cremar-se 9.600 ha
El foc continua actiu, amb flames al flanc oest, i es dona per fet que tampoc es podrà considerar estabilitzat este dijous
Les tasques d'extinció de l'incendi forestal declarat dissabte a la Vall d'Uixó han sigut productives, però encara no permeten donar per estabilitzat el foc, que ja cremat 9.644 hectàrees en un perímetre de 81 quilòmetres, i manté evacuades més de set mil persones.
L'incendi continua actiu i amb flama i no es preveu que puga ser estabilitzat tampoc este dijous. En la nit s'han consolidat determinades parts del perímetre, però la inversió tèrmica ha fet que el fum quedara estancat i ha complicat els treballs d'extinció des de l'aire.
L'evolució favorable ha permés alçar l'evacuació a sis municipis: Azuébar, Almedíjar, Torralba del Pinar, Villamalur, Fuentes de Ayódar i Ayódar. En estos pobles hi ha empadronades vora mil veïns (encara que la població real es multiplica en estiu), que ja han començat a tornar a les seues cases. També s'ha alçat el confinament a la urbanització de Nueva Onda, del municipi de la Plana Baixa.
Per contra, es mantenen les ordes d'evacuació per als municipis d'Artana, Eslida, Aín, Alcudia de Veo, Tales, Alfondeguilla, Sueras y Chóvar, les urbanitzacions ‘Solaig’, ‘Montserrat’ i ‘Peña Negra’ de Betxí, i la pedania d'Artesa d'Onda. Unes mesures de restricció que afecten més de set mil persones i continuaran vigents, almenys fins a les 23:59 hores. Encara hi ha 260 persones en els allotjaments provisionals habilitats per la Generalitat.
Aigua embotellada fins que es certifique la potabilitat
S'està repartint aigua embotellada en tots els municipis on s'ha alçat l'evacuació fins que es comprove que els nivells de qualitat d'aigua potable siguen adequats per al seu consum. A Vilavella, que estava sotmesa a limitacions similars, des de hui ja es pot consumir aigua de l'aixeta.
El conseller d'Emergències Juan Carlos Valderrama ha demanat "paciència" als evacuats i ha instat els veïns que retornen a les seues cases que seguisquen les instruccions de salut pública de la Conselleria de Sanitat. La Generalitat està "en tot moment" mesurant la qualitat ambiental en tota la zona de Castelló que pot estar afectada pels vents que propaguen el fum de l'incendi. "Els nivells són bastant òptims" ara mateix, ha dit.
Es decarta que puga donar-se per estabilitzat este dijous
El director tècnic de l'operatiu d'extinció, Fernando Pérez, ha situat la part d'Artana com la zona "on hi ha més front de flama". També ha destacat els punts calents en els termes municipals d'Alfondeguilla, Veo i Aín, en el flanc esquerre de l'incendi, que té flames disseminades i que "un pendent molt pronunciat amb una caiguda forta al barranc". Este barranc, ha explicat, és "la línia de control" que s'ha establit perquè el foc no passe a la Serra d'Espadà.
Pérez ha destacat que les maniobres d'extinció han "marxat bé" en la nit, quan s'ha pogut "consolidar el perímetre del foc a Artana", però s'han complicat de matí, quan la inversió tèrmica ha fet que el fum quedara estancat. Això ha complicat els treballs d'extinció des de l'aire, amb què es pensava rematar les tasques que les unitats terrestres havien fet durant la nit. Això ha obligat a canviar els plans i centrar els primers treballs del matí "en zones escarpades amb personal de terra al voltant del perímetre del front de l'incendi".
"El treball serà llarg fins a acostar-nos el màxim possible a la fase d'estabilització, i hui no es donarà per estabilitzat", a respost Pérez quan se l'ha preguntat per l'evolució.
Més llegit
-
MINUT A MINUT | Seguix l'evolució de l'incendi
-
Fugida angoixosa per a salvar el ramat de l'incendi
-
Es manté actiu l'incendi de la Vall d'Uixó amb vora 10.000 desallotjats, però en un escenari optimista
-
Un col·laborador de la Guàrdia Civil assegura que Leire Díez li va demanar-li ajuda en nom de Pedro Sánchez
-
Mor una dona per una fallida cardíaca quan l’atenia un SAMU de Villena sense metge
-
L'evolució de l'incendi permet tornar a casa a mil veïns de sis municipis, després de cremar-se 9.600 ha