L’Audiència de Madrid corregix Peinado: no pot investigar Begoña Gómez per malversació per separat

L'Audiència Provincial de Madrid ha revocat la decisió del jutge Juan Carlos Peinado d'investigar una presumpta malversació en el treball de l'assessora de Begoña Gómez a la Moncloa en una peça separada del procediment principal en el qual investiga delictes com tràfic d'influències.

En un pronunciament, al qual ha tingut accés EFE este dijous, la secció 23 de l'Audiència estima parcialment un recurs de l’assessora, Cristina Álvarez, i corregix la decisió del jutge d'obrir una peça separada per a investigar si l'assessora de la dona del president del govern espanyol —pagada amb fons públics— es va excedir en el seu càrrec i la va assistir en "actuacions de l'exclusiu interés personal" de Begoña Gómez.

Com ja va dir al juny, l'Audiència no dubta de la legalitat del nomenament de Cristina Álvarez, però secunda que el jutge Pentinat investigue si va poder incórrer en malversació perquè, encara que admet que la seua eventual participació en este delicte "planteja seriosos problemes, això no havia de ser obstacle de la seua imputació en eixe moment processal".

Peinado va obrir la peça separada en març i va acordar interrogar com a testimoni a la Moncloa el ministre de Presidència, Félix Bolaños, a qui després va sol·licitar, sense èxit, imputar en el Tribunal Suprem, ja que no va vore cap indici contra ell.

I va ser en el marc d’esta peça quan el jutge va acordar, per primera vegada, que en cas d’arribar a juí, Begoña Gómez, la seua assessora i el delegat del govern espanyol a Madrid, Francisco Martín, foren enjudiciats per un jurat popular. Poc després, va adoptar la mateixa decisió respecte al procediment principal.

Comportaments intrínsecament "entrellaçats"

Els magistrats diuen que els comportaments referits al presumpte tràfic d'influències i a la malversació estan "íntimament entrellaçats" perquè la intervenció habitual de l'assessora "era suposadament utilitzada com un element més d'influenciabilitat subjectiva" en el segon delicte.

Per tant, la prova dels “dos suposats delictes està intrínsecament unida”, la qual cosa "impossibilita la formació de peces separades sense que el jutge instructor haja aportat raonament divergent que puga alterar eixa decisió".

A més, considera que la seua decisió d'obrir una peça separada és "prematura i immotivada" perquè no va justificar les raons per les quals creu que els fets han de ser enjudiciats per separat, de manera que li demana que acomode totes les decisions adoptades en esta branca del procediment a la part principal.